Sendero Límite a Peña Rueba ( Murillo de Gàllego) Aragó. 12-05-2018.
La cara Sud de Peña Rueba amb el Mallo Común, Mallo Estrella i Mallo la Mora.El cap se setmana 12-13 de maig fem una colla per anar a Riglos, jo no hi he escalat mai tot i fer-me força il.lusió, però és lluny i els objectius no pas senzills, vaja, que costa d'anar-hi....però el Joan Pera em convenç per fer l'escapada. Ell marxa ja divendres amb el Kiko i el Josep i el Chus ja hi són des del matí de divendres. Amb el Josep Maria ens llevarem d'hora i ens trobarem a l'estació de Riglos per esmorzar plegats. Nosaltres hem fet autovia A-2 fins a Lleida, d'allà cap a Osca i d'Osca direcció Pamplona passant per Ayerbe, bona carretera, compte amb alguns radars. Trobem la resta de la colla acabant d'esmorzar i ens hi afagim. Amb el Josep Maria anirem a Peña Rueba com a primera presa de contacte amb la roca i l'ambient. La boira no s'acaba d'aixecar...Tornem a la carretera de Pamplona fins entrar al poble de Murillo de Gàllego, quan gairebé abandonem les últimes cases, a l'esquerra surt un carretera asfaltada que puja paralela a la vall, l'agafem, quan aquesta fa un revolt a l'esquerra anem per un carrer estret i asfaltat que continua recta seguint la vall, al capdamunt del carrer trobarem una casa en obres, d'allà mateix surt una pista que continua seguint la vall que tenim a la dreta, al fons el nostre objectiu. Continuarem per la pista fins a uns grans dipòsits d'aigua i allà aparcarem, es pot continuar, i la veritat que està pitjor la pista que hem fet que la continuació, el problema és que és una pista molt argilosa i en cas de pluja pots quedar-hi atrapat... El dia s'ha aixecat rúfol, fred i amb boira als cims de les muntanyes...tanmateix la via que hem triat és molt ben equipada i amb les reunions rapelables, amb el que pensem que millor tirar amunt, que si el temps es complica tenim la retirada assegurada. Acostant-nos al Massís Anem pujant per la pista i en un punt trobem un pal de fusta, antic indicador suposo, aquí trenquem a la dreta per un corriol que ara s'enfila directe a buscar la paret; quan gairebé som a tocar la cinglera, trobem un camí que baixa a la dreta, el seguim i ens acosta al nostre peu de via, mes o menys a mitja paret. Peu de via, amb les inicials S.L. gravades.El corriol ens aboca a una clariana enllosada i neta de vegetació, a l'esquerra a peu de paret veïem les inicials S.L. ja hi som ! via Sendero Límite, oberta per en Luís Royo, Carlos Roy i Júlio Benedé el 2011. Són 280 metres d'escalada plaent i molt ben equipada, amb les panxes característiques de la zona que s'han de saber negociar.El Josep Maria a la primera tiradaAvui comença el Josep Maria, el pas d'entrada ja et posa a lloc, desplomat i amb grans bolos arrodonits, després mes senzill amb alguna panxeta. Recuperant la segona, i al mur verticalÉs el meu torn, comença senzill per posar-se en un mur vertical on comença la gresca...tanta gresca que haig de fer un A-0 per resoldre una panxa més potent del compte. La veritat que m'ha sobtat, potser ha estat que encara no estem avesats a la roca i també el dia humit i emboirat. Serà l'únic pas on ens haurem d'agafar la resta de via surt tota sense problemes. Cal mirar-s'ho amb calmaComençant la tercera tirada. La tercera tirada es manté en la tònica de verticalitat; tanmateix es deixa fer molt be i el Josep progressa ràpidament.A la quarta tirada, comença a haver-hi ambient. La quarta tirada per mí és la tirada estrella, molt mantinguda i vertical en tot el seu recorregut, cal saber llegir-la be, fent força giragonses per anar progressant. Fins l'entrada a reunió no dóna treva.Flanqueig tècnic i entrada a reunió.Ja a la cinquenaLa cinquena presenta una sortida prou dreta per anar perdent seriositat de seguida, plaent.Recuperant la sisena i flanqueig abans de la reunió.A partir de la cinquena, sisena tirades la via s'ajeu, tanmateix no perd la gràcia ja que sempre trobem alguna balmeta amb el seu punt de pebre per fer-ho divertit.A la setena, la...
