Dinar del 25é aniversari – Restaurant Mirador de les Caves (300 m)
Dimecres 7 de desembre de 2022Hora de sortida: ¼ de dues del migdia. Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès. Temps aproximat: 4 h Desnivell: Dependrà del que mengeu. Dificultat (1): Fàcil.Programa: Es tracta d’estar al restaurant a les dues de la tarda. Restaurant Mirador de les Caves, Ctra. d'Ordal a Sant Sadurní Km.3.8 - Els Casots – Subirats https://www.miradordelescaves.com/te.: 626 030 621. Itinerari: 25é aniversari maifemcim 6/12/2022 Companyes i companys que estimem la muntanya i que, no només hi caminem, si no que la somiem i la sentim. Fa 25 anys que caminem plegats. 25 anys que pugem cims. 25 anys de camins i de cruïlles. 25 anys que vàrem començar una bonica història d’amistat que encara segueix i la que us heu afegit totes i tots vosaltres. Estem davant la pregunta de sempre. Perquè ascendim muntanyes? I també responem l’ocurrència de sempre. Perquè hi són! Camins, pobles, glaceres, racons amagats, reptes assolits, situacions adverses... Fent muntanya ens apropem a un espai, a una aventura, a una tradició. Què és pujar a un cim? Es una cosa que pots compartir però que alhora ho fas individualment. Hem de recuperar el temps per poder gaudir de la muntanya! La muntanya, per nosaltres, és una gran passió. És connexió. És pau. És història. És origen. És futur. Els companys i companyes de maifemcim tenim una manera de fer muntanya (la nostra) ens agrada gaudir i ens agrada compartir. Es un altre manera de fer muntanya. Esperem que puguem continuar gaudint-la sota els peus, i en els nostres somnis. Tothom guarda a la memòria la imatge viva d'alguna cruïlla per on ha passat. Potser, al cap i a la fi, estem fets d'aquests encreuaments, nusos que cenyim quan els nostres camins es troben, que ens uneixen per sempre i guardem a dins. Som mirades, gestos, silencis que ens forgen quan creuem els nostres camins. Tots els camins fan cruïlles i a totes hi ha una fita, una marca de temps remots que és una cita futura per seguir ajuntant-nos. Ara només ens cal, que en baixar de la muntanya puguem seguir lluitant per conquerir altres utopies. Ens cal aprendre que no sempre podrem trobar-ho tot dalt d’un cim, però per si de cas seguirem pujant muntanyes mentre puguem. Ens esperarem allà on es creuen els camins. Ara hi queda una marca de temps remots, una senya d'orientació, la fita que apunta tots els possibles que viuen entre nosaltres. Ens trobarem a l'espai de l'altre, perquè som tu i jo, tots nosaltres, que formem aquesta cruïlla. I potser hi haurà un restaurant, un bar de carretera o senzillament una ombra, on obrirem l'ampolla de vi i brindarem amb tots aquells i aquelles que també havien brindat aquí. No volem renunciar al plaer de ser en llocs de natura, a voltes salvatges, sempre solitaris, d’haver-nos guanyat el fet de ser en aquell cim, en aquell paisatge, en aquell escenari... També hi ha un punt de romanticisme, de fer coses que no serveixen de res, però que tenen aquell punt d’esforç, de gesta, d’heroïcitat romàntica. La felicitat que ens proporciona arribar a un cim, contemplar el paisatge que ens envolta i, si és possible, compartir-lo amb persones especials és incomparable. Però, i si us digués que encara es pot millorar?….Josep ParésSegle XX. Abans de 1997. Oficina de Caixa Penedès. Cinc empleats: lo Parés, la Paquita, el Jordi, el Carlitus i un servidor. Oficina "especial". Igual jugàvem a futbol al pati de clients, que anàvem a fer un "xupito" de crema catalana per berenar els dijous que treballàvem o un arròs al "apeaderu" de Castefa. En una d'aquelles converses, el Josep explicava que quan eren a Sant Boi 1, la majoria havienpassat pel Cau, que si anaven a buscar bolets,a muntanya… Comentari meu, sense més, i per què no fem una sortida nosaltres? Versió curta. Acaba aquí. I fins avui que farem 25 anyets. Segueixo? Pos ale. Ja tenimobjectiu. Cap a la Pica d'Estats. Però abans cal entrenar-nos. Portàvempantalons de pana, camises de franela, motxilles de...
