El ultimo mohicano + d'ombres i llums

DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE 2022Aquesta setmana tan sols puc sortir a fer una matinal, i proposo a la gent de Vilafranca quedar-nos per Montserrat.Finalment decidim trobar-nos a Ca l'Anna i decidir que farem sobre la marxa.A les 8,30 ja estem tots esmorzant i començant a decidir els nostres objectius, ens hem trobat cinc i mentre esmorzem arriva la Carme , amb que fa temps que no coincideixo, ara podrem fer dues cordades de tres.Per reduir temps d¡aproximació i aprofitar al maxim per escalar , proposem anar a la Codolosa, je, je (aquesta paret tant criticada i el refugi que ens dona en algun moment).Farem dues cordades, en Pere , l'Angel i el Josep aniran en una i l'Enric , la Carme i jo per l'altre.Als meus companys els proposo anar a fer la via “ “El ultimo Mohicano” que és de les vies que menys he repetit de la paret i accepten .La primera tirada comença igual que la via “ l'Avi trepador” però amb la primera reunió diferenciada, nosaltres la fem a la feixa, just darrera l'arbre caracteristic.Aquesta tirada com que la varem fer no fa gaire, no ens costa gens trobar les assegurances.La segona tirada s'enfila per la placa negre que tenim sobre, primer amb un passatge potent per a entrar-hi i despres molt més facil navegant per ella, el primer de corda no ha trobat cap assegurança però el darrer ha vist un buril , molt camuflat entre la molsa negre de la paret, hi ha algun forat per posar-hi flotants però la dificultat es baixa i podem pujar sense problemes.La tercera, és la tirada dificil de la via, surt de la reunió i va cercar un diedre que tenim sobre on caldra superar un tram molt vertical, ben buscats podrem trobar fins a quatre burils en aquest tram i també podrem reforçar el tram amb algun microfriend i un camalot del número 2. Una vegada superat el tram trobarem la reunió a l'esquerra del diedre just acabada la placa. Aqui s'acaba la via, abans d'aqui sortiem caminant per una canal, però nosaltres encara tenim temps i proposem anar a les golfes de la Codolosa per fer la via “D'ombres i llums” que la Carme no ha fet.Per sobre nostre encara podem fer una tirada més que esta assegurada per un parabolts en el seu tram central, aquest itinerari esta obert entre lavia “La tribu” i la nostre i ens deixa en el repla que seguirem par arribar al nostre seguent objectiu.Arribats a peu de via, ens preparem per fer les tres tirades de la via.La primera tirada és la mes lletja de totes, un espero rocos ens porta a una corda fixe per creuar un tram podrit i despres fins la reunió. Aquest darrer tram hi ha gent que l'ha redreçat i del dinal de la corda fixe va directe a la reunió, la tirada original baixava fins la torrentera i creuava una placa fina per tornar a pujar fins la reunió. Ara amb el pas de les cordades sembla que la part de la placa la gent no la fa i va directe a la reunió.La segona tirada és molt bonica, comença amb uns passatges de bavaresa per arribar a una placa vertical on trobarem una roca de primera qualitat fins la reunió.La tercera tirada , es la tirada mes mantinguda de la via, comença amb diagonal a l'esquerra per arribar a un petit esperó que seguirem fins sota un petit desplom, que flanquegem per sota i en un punt on s'insinua una fissura s'enfila recte a munt fins la reunió, que nosaltres ens hem saltat per fer-la uns metres més amunt entre uns arbres.S'aqui ja amb el material recollit, fem una petita grimpada per arribar al cami.Ara tan sols resta tornar al cotxe i aprofitar que encara tinc temps de fer la cervesa amb el companys abans de tornar a casa.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM.................................. El ultimo MohicanoAPERTURISTES............... Gabriel Romero i Xavier ArbatCOMPANYS DE CORDA....... Carme Camas i Enric SoléMATERIAL ............................. 10 cintes, joc de micros i Camalot nº 2DIFICULTAT............................. 6aDADES DE LA VIANOM....................................... D'Ombres i llumsAPERTURISTES..................... Antonio AlarconCOMPANYS DE CORDA....... Carme Camas i...

Vies pensionistes + d'ombres i de llums

 DISSABTE, 13 DE MAIG DE 2023 Aquesta setmana a més de la meteo que no serà gaire agraïda per escalar, hi ha handicap que tothom serà a Peramola per la trobada de...

El Último Sueño al Serrat dels Monjos

 Al company l'hi ha semblat un rostoll en tota regla,a mi no m'ha acabat de desagradar del tot.S'ha de dir que no és un itinerari que a priori vulgui repetir i que guardo...

El último sueño

 DIJOUS, 11 DE FEBRER  Les restriccions de mobilitat i el mal temps estan condicionant molt el ritme de sortides, l’única possibilitat de sortir és anar a...

Vies de les cabres + d'ombres i llums

DIMECRES, 26 DE FEBRERHi ha dies que és més important anar amb els companys que no la via que fas i avui era un d’aquests dies.Desprès de varies setmanes sense sortir avui...

Fred, neu i llums del Piri

novembre de FREDLa tardor s'acaba, els dies s'escurcen i ja enyorem un sol esmorteït que no calenta.Cerquem solanes arrecerades del vent del nord, de la neu i del gel, parets...

El último Mohicano a la Codolosa.

Segurament aquesta via doni una mica la nota a la Codolosa degut al seu escàs i envellit equipament.Molts haureu xapat coses més velles i haureu escalat vies molt més expos...

El ultimo sueño serrat dels monjos

Rostoll de via, el mes interesant es sortir per Planetes Transparents dels germans Masó i pujarem al Satèl·lit.Material utilitzat :Joc camalot fins el 2

El Ultimo espolon al Masmut.

Lògica via que va en busca d'un evident díedre que ratlla un estètic esperó, bon ambient. La roca és delicada en alguns punts, fet que els aperturistes han suavitzat...

El último sueño al Serrat dels Monjos

Diumenge passat torno al serrat dels Monjos, aquest cop amb el Petrus. Inicialment volíem anar a ponent, però la boira gebradora ens ha fet girar cua. Una consulta ràpida a...

La Codolosa. " El Ultimo Mohicano "

La tarda dels dimecres cada vegada és més curta però aquesta setmana vaig sortir amb el Joan Asín i encara vam poder escalar un parell d'hores, el temps suficient per anar a...

Les llums de la nit

Les últimes hores del dia a poc a poc van donant pas a la posta d’un esgotat sol que es va acomiadant després d'una llarga jornada. Lentament apareixen, fantasmagòricament,...