El último sueño
DIJOUS, 11 DE FEBRER Les restriccions de mobilitat i el mal temps estan condicionant molt el ritme de sortides, l’única possibilitat de sortir és anar a Collbató per anar repetint vies, les fàcils, que les difícils no podem fer-les. Aquest dijous hem quedat i anirem al Serrat dels Monjos per fer l’Ultimo sueño que jo fa quatre dies ja vaig fer, però la situació no dona per ser prim mirat i si cal repetir vies , es repeteixen, faltaria més. Primer fem el cafè al bar muntanya i donar temps al Sol perquè escalfi la roca Acabat el cafè anem fins la Salut i comencem l’aproximació No hi ha gaire personal per la zona i es que el temps tampoc acompanya. A peu de via ens repartim les tirades i a mi em toquen les del mig de la paret. La primera tirada amb molt bona roca ens porta per unes plaques compactes on cal navegar per trobar el millor camí. La segona és una tirada, no gaire agraïda, segueix una sèrie de petits díedres per anar saltant blocs de roca on cal navegar i autoprotegir-se amb cura fins quasi arribar a la reunió on hi ha un passatge difícil de veure però que una vegada trobat es deixa fer bé. La tercera tirada l’hem fet per un lloc on no hi havia passat mai , sempre recordo fer un flanqueig a la dreta per terreny descompost amb un primer pas complicat i desprès enfilar-nos pel díedre característic que ens deixa a la reunió, però aquesta vegada hem agafat just sota l’arbre per enfilar-nos per la fissura de l’esquerra que amb l’ajuda del arbre resulta bastant més fàcil. Desprès, per darrera l’arbre anar a cercar la fissura característica. Ara en aquesta tirada em tocarà dirigir la cordada. La següent tirada segueix uns metres la fissura fins situar-te sota un arbre, aquí cal sortir per l’esquerra amb un passatge estrany per situar-nos en unes rapisses que ens porten a la reunió. La tirada següent es la més estètica de la via, una bavaresa vertical a protegir en els seus primers metres ens porten a una fissura que desemboca en una placa on hi ha la reunió, tan sols cal anar en compte en el tram entre fissura i placa per la gran quantitat de pedra solta que hi ha i que poden caure sobre els companys. La següent tirada i darrera de la via, comença amb un tram potent d’encastament, protegit per un pitó situat força a munt, desprès cal seguir la fissura amb tendència a l’esquerra que ens porta al final de la via. Just on hi ha la reunió de la via Planetas transparentes. Una vegada tots reunits decidim baixar pel Torrent Fondo, que fa molts anys que no hem fet i donem per acabada la sortidaJ. ESTRUCH.
