El último sueño al Serrat dels Monjos
Diumenge passat torno al serrat dels Monjos, aquest cop amb el Petrus. Inicialment volíem anar a ponent, però la boira gebradora ens ha fet girar cua. Una consulta ràpida a internet, i trobem aquesta bona ressenya dels Escalatroncs (a sobre), el último sueño, una via de dificultat moderada que cap dels dos ha fet.Comencem a escalar a quarts de 12, gairebé com si fòssim esportius!! La via comença bé, s'hi veuen uns quants espits i la roca és bona. La segona tirada no té tan bon aspecte, però és molt millor del què aparenta. Potser el tram més dificil és el d'abans d'entrar a la reunió, però està prou assegurada com per no haver de patir.Després, un flanqueig a la dreta per començar el tercer llarg i cap amunt, entremig de vegetació i roca una pèl dubtosa. L'arribada a la reunió també és el més interessant del llarg.La quarta és ben senzilla, un curt flanqueig a l'esquerra on ens hem assegurat amb el camalot del 4 i un espit.Des de la reunió és espectacular veure com puja una cordada per la via Mil·lenium...Les dues darreres tirades s'assemblen una mica, totes dues tenen un inici més contundent i una segona part més trencada i on es camina més que no s'escala.La via acaba on comença el carrerany que ens porta fins al torrent Fondo, per una ruta que conec de fa una setmana. Després hem vist que podríem haver agafat els darrers llargs de la Planetes transparents per sortir per dalt de tot, però això d'improvisar té les seves conseqüències!!
