Itinerari per noves stolpersteiners a lleida
Lleida, malgrat tenir sols 30000 habitants en començar la Guerra Civil, va tenir 47 habitants que van passar pels camps d'extermini nazis. Les matemàtiques ens diuen que cada mil lleidatans, 1,41 passaren pels camps de concentració alemanys. Això només es pot comprendre si tenim clara la idea de l'existència de Lleida, la roja, on la majoria de la ciutadania tenia idees de progrés. Per recordar aquests malaurats deportats la Paeria està posant llambordes entrepusadores o en alemany, stolperteines. Us passo enllaços amb altres entrades relacionades amb el tema: Stolperteine a LleidaNoves Stolperteine a LleidaLes stolpersteine de la SegarraStolperteiner de Tàrrega i MollerussaStolperteine de JunedaA les 9h ens agrupem al carrer Major, num 24 que està situat davant de l'església de Sant Francesc per col·locar la llamborda a Francesc Lacruz Manguillot. La seva neta-neboda diu unes sentides paraules que li surten del cor.Comptem amb el duo Lauzeta que amenitza les diferents col·locacions de llambordes.Tot seguit ens encarem cap al carrer del Carme, núm, 81 - passant per altres llambordes que vam posar en anteriors edicions. Aquí posem la placa dedicada a Julian Toro Borra.La propera fita es troba al carrer Anselm Claver, al num. 7 on posem la llamborda dedicada a Josep Larroca Vendrell, conegut amb el renom de "Lo Manco", que fou alcalde republicà de la ciutat de Lleida els primers temps de la Guerra Civil. D'ideologia anarquista. Hi ha una colla de membres de la CGT que ens acompanyen en aquest recorregut.Al carrer Canyeret, núm 36 posem dues llambordes. Tristament corresponent a les que recorden a dos germans deportats. Són en Esteve Casteràs i Oró i Miquel Casteràs i Oró que devien viure en aquest barri actualment tan transformat. Lluïsa Huguet em fa veure una circumstància. Aquest segurament és el barri de Lleida on hi ha més concentració de Stolperteiners. No és un fet casual. El Canyeret havia estat un barri de classe treballadora i que no va tenir mitjants de sortir-se'n de les desgràcies de la guerra. Davant del Regitre es fa l'acte oficial amb diversos parlaments de les autoritats i dels grups de la Memòria Històrica.Continuem la nostra caminada cap al carrer del Clavell, núm. 15 on posem la llamborda en memoria a Josep Corti Cases. Els alumnes dels instituts llegeixen una breu biografia de tots els deportats, humanitzant el seu record.La següent l'hem posada al carrer Canyeret núm. 2 dedicada a Julio Morales Pérez. Alguns dels homenatjats encara compten amb la presència d'algun familiar però tristament hi ha alguns dels quals no s'ha pogut localitzar cap vinculació familiar. El record arriba massa tard.En l'extrem del carrer Canyeret en la plaça del Seminari Vell - on havia hagut el camp de concentració del Seminari Vell - es posa la llamborda en memòria de Francesc Visa Morell. Espero que algun dia es publiqui la biografia de tots els lleidatans que patiren captiveri o assassinat en els camps d'extermini nazi. Aquesta informació la posseeix en Josep Serra que espero que algun dia ens faci l'honor de publicar tot el treball que ha fet.En el carrer Sant Martí núm 42 posem la penúltima placa dorada per homenatjar en aquest cas a Manuel Elena Hernàndez.Finalment, en el carrer Balmes, núm. 5 es posa la llamborda corresponent a Santiago Buatista Serrano i acabem el recorregut d'enguany. Ja n'hem posat 31, però ens en falten 45.Per si voleu fer el nostre recorregut us deixo el track de la caminada d'avui:Powered by WikilocPer visualitzar els meus Vestigis de la Guerra Civil localitzats:
