Camarasa, el Puro i el Sabardó.
Finalment, després d'una pila d'anys (des d'abans de la pandèmia), ens tornem a trobar amb el Manyo! Aquesta vegada, i acompanyat pel seu amic Òscar, hem quedat a Camarasa perquè gaudeixi de les bones vies d'aquesta raconada.M'han preparat una magnífica tria de vies, i m'han deixat escalar de primer sempre que he volgut o pogut, cap queixa!!La primera via ha estat la JOPUMA amb la variant Gutiérrez a la roca del Puro, una esvelta agulla que veiem a sobre. La via ressegueix el seu esperó de l'esquerra de la foto. A sota he deixat la ressenya del Col·leccionista de vies.La via és molt bona, molt divertida, amb una roca extraordinària, i està completament equipada. Me l'han deixat pujar tota de primer, així que ja us podeu imaginar la satisfacció.El segon llarg, a més, és cada cop més aeri a mesura que vas arribant a dalt. Una delícia.Hem baixat del Puro amb un ràpel de 60 m directe fins a terra, seguint l'itinerari de la via Directa, que es veu una altra cosa, i hem anat fins a la base del Sabardó per pujar el primer llarg de la Mayor-Oliva, que també és una altra cosa. A sobre he deixat la ressenya de l'amic Asin.Un diedre magnífic, molt vertical i pràcticament desequipat (2 parabolts i un filferro en 40 m), V+/6a. Així que he preferit veure-les venir i deixar que fos el Manyo el qui inaugurés el llarg.I tal i com imaginava se m'ha fet dur, amb l'agreujant que avui estava de gresca per aquí i no comptava amb una tirada així. Tot i així reconec que és molt bona, que no està equipada però que permet posar-hi de tot i que la roca és molt bona. Ja ens mentalitzarem i hi tornarem un altre dia per gaudir-la de veritat!Hem decidit que al Sabardó hi pujaríem per una altra via, així que hem rapelat i hem arribat al peu de la via següent.La Rupi-Garreta al Sabardó és la que més m'ha agradat del trio de vies del dia. A sobre podem veure la ressenya del Col·leccionista de vies. La dificultat és una mica més alta, la roca segueix sent igual de bona i l'equipament és bo però no tant abundant com al Puro. Una meravella de via.Al cim hi hem arribat per una bonica xemeneia, i després hem sortit per un diedre desequipat on val la pena portar algun friend gros (2 i 3) tot i que la roca és extraordinària i les preses molt bones. Per això entenc que no hi posin més de IV+.Des del cim del Sabardó, un petit tram de traces pel bosc ens porten a un bon camí que ens retorna a les passeres metàl·liques de l'estret de Mu, i al cotxe. Un dia complet!
