El Puro i el Sabardó, dues agulles a l'ombra. Camarasa. 23-06-2018
Lo Puro. Elegant agulla adossada al cingle de Camarasa.Quan la calor apreta és el moment de cercar l'ombra i a Camarasa pel matí s'hi està prou be, sobretot si amés bufa airet A finals de juny ens hi acostem amb el Joan i el Josep Maria. Sembla mentida, però jo no he escalat encara mai aquí! i ara puc dir que ha estat una llàstima no haver-hi vingut abans, val molt la pena. Donat que tot ens està be, triem dues clàssiques de la zona, la Jopuma al Puro i la Rupí-Garreta al Sabardó.Per anar a Camarasa heu d'anar fins al poble per la carretera que puja a Tremp i poc després de deixar Camarasa enrera, abans de travessar un pont, surt una carretera a la dreta, la seguim fins al final on aparquem. En aquest punt fan l'aiguabarreig el Segre i La Noguera Pallaresa, essent punt de partida de caminades molt interessants, com la travessa del Congost de Mu. Mur on comença la variant directa a la via JOPUMA Per assolir el peu de paret i les vies hi ha un corriol costerut que s'enfila directa a buscar-la. Ens deixa pràcticament al peu de la primera via, la Jopuma. El camí continua a dreta o esquerra on trobarem moltes vies més. A la nostra esquerra en una fissura a equipar comença la Aventafocs. Només sortir del terra ja trempa amunt.Avui comença el Joan, aquest primer tram és una variant directa que va a parar a la primigènia reunió zero i que ara serà la nostra primera reunió, hi ha qui enllaça amb la curta segona tirada. Tot i no ser difícil la verticalit.at del mur fa escalar atentEscalada típica de calcari, verticalitat constant, bones preses i ambient! Diedre de llibre a la curta segona tirada.Ja que anem tres, em toca la segona a mí; Un diedre de llibre, estètic i espectacular que ens farà xalar! llàstima que és curt! De la segona reunió, la primera.Recuperant la segona tirada.El Josep Maria a la tercera tirada, a l'inici i arrivant dalt.Li toca al Josep Maria acabar la via, ell escalarà mes metres, en principi mes senzills, però que a mesura que guanyes alçada també es posa seriosa la cosa, verticalitat i possibilitats d'embolicar-te....almenys així ens ho va semblar al Joan i a mí al recuperar la tirtada....enhorabona Josep Maria! El muret final t'ho fa mirar...Entrant al cim amb l'aiguabarreig al fons.Des del cim podem gaudir de l'espectacle de l'aiguabarreig: a la dreta l'aigua verdosa del Segre i a l'esquerra l'aigua verd-blau de la Noguera Pallaresa. Baixem amb un ràpel de seixanta pel vessant de la Directa.Rapelem amb seixanta doble pel vessant de la Directa i arribo be al terra, ràpel espectacular. També es pot rapelar pel vessant oest però és mes rampós i vam poder veure com s'els encallaven les cordes a uns companys. Resseguim el cingle direcció ponent fins a trobar el peu de via de la Rupí-Garreta al Sabardó. Altre cop a peu de via, ara continuem el corriol direcció ponent fins a topar amb les inicials de la via R-P. Aquí també es pot pujar per la "ferrata" a una reunió just a sota del diedre que hem de seguir....però això no ho sabíem i encaro el tram desagraït per trencat i terrós que em deixa en el replà de l'esmentada reunió. Aquí comença a posar-se divertit, resseguint el diedre cap a l'esquerra primer per poc després encarar-lo directa amunt. Hi trobo passos molt estètics i atlètics, que et fan rumiar per on passar, i si t'equivoques millor desgrimpar, ja que et pots complicar bastant...com l'entrada a reunió que sembla que sigui millor anar a la dreta per unes grades i no....és pel diedre en uns passos atlètics i espectaculars. Lo Sabardó. Per tot el diedre va la via.Des de la primera reunió, els companys GALL's a Selenety Crack.Des de la reunió tinc a sobre meu els amics GALL's que estant a una via Marmolejo : Selenety CrackRecuperant la tirada i començant la segona.Retrobo els companys que els ha agradat molt la tirada; ara és el torn del Joan que continua diedre amunt per una zona espectacular i que sembla que patirem, però no! hi ha unes preses bones i ben posades. Passos...
