**** Same + Virginia Díez (385m, 6b+, 6a+ oblig), Penyal d’Ifach
Dimecres, 28 de desembre de 2022Un penyal sempre vesteix i si és sobre el mar encara més, en tenia ganes de la roca clara d'Ifach. No és fàcil escollir-hi línia, la verticalitat és troba còmoda a les seves parets i converteix en atlètica qualsevol intenció d'escalada. S'imposa el buit i una cautela instintiva sorgida del tacte d'aquest calcari polit fins el desgast. Amb aquestes premisses encetem via, una combinació que s'endevina intensa, Same més Virginia Díez.Dos itineraris diferents en estil, però amb el mateix caràcter murri. I compleixen expectatives, vaja si les compleixen, ens regalen un viatge trepidant que ens endinsa en el sentit literal del terme en el flanc oest del penyal. Same, la clàssica, terreny de fissures despietades on bolcar esforços i neguits. Aconseguim fer-les bones. Zeladora d'una xemeneia que la fa única al penyal demostra una astúcia digne del més hàbil dels il·lusionistes.Convençuts per les seves argúcies, ens llencem de ple vers el traçat portentós de Virginia Díez. Impecable l'agudesa amb que cerca el diedre final navegant per un pany entestat en desplomar. I contra tot pronòstic trobem una roca capaç de fer meravelles mercè d'un canto que només coneix la desmesura. Soroll constant de mar i gavines, quina escalada més exòtica. Closos en aquest blau que ho fa tot remot el cim es converteix en port.Notes d’interès vertical: Same (ressenya Luichy), una línia com aquesta, posseïdora d’una roca que converteix en exòtiques tant fissures com plaques i on ni tan sols les xemeneies enslliuren del buit, només podia ser clàssica. Més moderna, Virginia Díez (ressenya Luichy) ostenta una verticalitat sense excuses, filtres ni artificis, un traçat magnètic que esdevé plaer d’alçada. La combinació de les dues estructura un itinerari esplèndid que ens allunya de tota massificació i crea un espai propi que només admet la presència del mar.Oberta per Josep Ll Moreno, Jordi Pallàs i Santi Llop, la Same és fidel reflex d’una època i un estil i com a tal és una via semi-equipada amb notable austeritat i material divers, bolts (alguns d’ells mòbils o rovellats), pitons i ponts de roca. En els trams on la dificultat baixa les assegurances gairebé desapareixen. Reunions equipades amb dos o tres bolts i anella, però cal tenir en compte que en totes elles tan sols un dels bolts és nou, la resta són precaris, rovell a dojo.La Virginia Díez és una concepció diferent, oberta el 1991 per Miguel Díez i Jaime Arviza és una via pràcticament equipada amb bolts i algun pont de roca. Reunions ja més competents (bolts). De material necessitem quinze cintes, tascons, joc aliens i friends (des de l’alien blau fins el C4), estrep opcional.El penyal acusa el minuciós treball de desgast efectuat per la sal i el vent, el resultat un calcari amb denominació d’origen que alterna trams de roca espectacular i tacte excepcional amb d’altres on la roca s’escama. Contra tot pronòstic els passos polits no abunden, tan sols la quarta tirada de la Same i l’inici de la Virginia incomoden i són prou relliscoses per no poder-les gaudir com es mereixen.Allunyada de la freqüentada i a vegades massificada paret sud, la Same solca pel bell mig la monolítica planxa del vessant oest que garanteix ombra al matí i el que és més preuat encara, roca poc sobada i d’un color clar que recorda el d’una cara nord.El grau està collat, excepte a les dues primeres tirades podem pujar mig grau a tota la resta de la via. Per norma l’escalada és atlètica i a la Virginia fins i tot desplomada, les fissures són treballoses i els murs, tot i tenir bones bústies i cantells no donen treva, el que suma compromís i un plus de dificultat (6a+ oblig).El traçat l’has de voler veure (foto Luichy), la subtilesa de la línia requereix de proximitat per descobrir-la i tot i així sempre es guarda una carta per sorprendre’ns amb algun gir sorprenent, com la xemeneia, veritable túnel alçat que ens permet eludir la verticalitat més temible del pany central.Nosaltres...
