El penyal d'Ifac a la Marina Alta
Passejant per la platja d'Altea i contemplant de lluny el Penyal d'Ifac, vam decidir de pujar-hi. El penyal d'Ifac és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp a la Marina Alta, de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península. Aquest paratge de 47 hectàrees va ser declarat parc natural pel govern valencià el 28 de gener de 1987. És una enorme massa calcària que cau de manera abrupta des de 332 m d'altitud fins al mar. Està unit a terra per un istme. Per les seues característiques físiques, és un vèrtex geodèsic de tercer ordre que en el seu moment fou utilitzat per a la triangulació d'Espanya. Travessem la porta d’accés al parc i iniciem l’ascens per un sender, envoltat de baranes de fusta. Després d’un parell de revoltes ens trobem al mirador de Ponent, orientat al sud, amb unes increïbles vistes en especial sobre el morro de Toix i la serra Gelada. Al penyal d'Ifac s'han establit diversos poblats des de temps remots. Al peu del massís, en el seu vessant occidental, es va establir un poblat iber entre els segles IV-III aC. En època romana, la població va descendir a l'istme que uneix el penyal amb el continent, però troballes de ceràmiques i peces numismàtiques permeten afirmar que a l'edat mitjana es van tornar a habitar els vessants del penyal. Tanmateix, els continus atacs de navegants des del mar obligaren els habitants a descendir cap al poble de Calp i crear un sistema de vigilància per a fer front a les incursions pirates. El sender ascendeix envoltat d’una vegetació única, ja que, gràcies a l’aïllament del penyal durant mil·lennis, representa un rar reducte del Terciari que no va ser envaït per les carrasques i els roures valencians. Ens criden l’atenció les capritxoses formes dels pins, quasi completament tombats per l’efecte dels forts vents de llevant de la zona. Veiem parets verticals d’esquerra a dreta, aparentment no hi ha continuïtat, però al final del sender es troba un vistós túnel artificial que comunica les vessants nord i sud. A començament del segle XIX es va obrir aquest túnel que travessa una de les parets per la part nord-est, des de llavors es pot ascendir per un camí fins al cim. El pas continuat durant dècades de visitants ha polit tant la pedra que resulta perillós el seu caminar, per la qual cosa ens ajudem de cordes instal·lades al seu interior, a modo de passa-mans, per a creuar-lo amb la màxima seguretat. Arribem a una bifurcació i seguim recte per a visitar l’antiga caserna dels carrabiners, una plataforma de vigilància situada a l’extrem llevantí del penyal, on gaudim d’unes vistes increïbles sobre la mar.
