Escalades a la ciotat (calanques)
Dels quatre dies que vam visitar la costa de Calanques dos vàrem estar a les Calanques de Cassis, aquí, hi podeu trobar la crònica: //laliquim.blogspot.com/2023/04/escalades-calanques.html i els altres dos a la zona de la Ciotat. El primer dia vam anar a parar a la zona de La Ciotat fugint del Mestral, bufava tan fort que no convidava gens a penjar-se en una paret arran de mar. Hi vam anar des de Cassis, hi volíem arribar per l'espectacular carretera de les Crestes (Route de Cretes) però en dies de fort vent està tancada al trànsit i vam haver de fer una volta per la general. Així doncs, vam anar a provar sort en un sector d'escalada esportiva que segons la ressenya era interessant. Es tracta d'una escola equipada els anys vuitanta dins una antiga pedrera. De fet, hi vam anar amb cert recel de si ens agradaria o no, no ens enganyem Calanques és conegut per les seves vies arran de mar i no pels sectors d'escalada esportiva que n'hi ha uns quants. Doncs bé, anem a la Ciotat i arribem a l'aparcament una àrea de pícnic. En 10 minuts i caminant per pla ens trobem l'inici de la pedrera i un laberint de sectors. El lloc és ben peculiar, el escaladors locals van fer moltíssima feina netejant peus de via d'escombraries de tota mena i la veritat és que tot està ben polit i bufó. Aquí deixo un enllaç a un blog on hi ha informació més detallada del sector i vies: http://etoile-noire-escalade.blogspot.com Primer fem una mica d'escanejada dels sectors i ves per on, que hi ha algunes vies que tenen bona pinta. Ens quedem al sector Fissures, que era el que tenien pensat anar. I no està malament, la guia ho compara amb Indian Creeck, però aquestes fissures estan bastant lluny de les que trobem per Utah. Així i tot hem escalat unes quantes vies ben boniques i hem passat un matí ben entretinguts. Ha fet sol, jo encara l'he aguantat, el Quim s'ha rostit una mica, però almenys no hem notat el vent. Canviem de sector i aprofitem-te per donar una ullada a la nord , té algunes vies que es veuen maques. Però no parem, i anem cap al sector le Portail, un mur a molt vertical amb regletes variades. Fem algunes vies entre 6c i 7b ens semblen ben bones. I acabem la nostra jornada d'escalada esportiva. Pel que fa al sector, recomanar-lo? Doncs com a visita exclusiva no, però com a escapatòria de temps ventat a les Grans Parets. Les vies que vam fer ens van agradar i el lloc és curiós. Però com sempre dic, sobre gustos...Fissures francesesI quan arriba l'ombra a Le Portrail, cap allà anem.Le Portrail petit però interessantI acabem! A l'endemà tornem cap a La Ciotat a la via : "Tout est una question d'angle" 170 m 7b+ Cap Canaille Jean -Louies Fenouil , A. Dupaquis i E. Limong Aquesta vegada per la panoràmica "Route de Cretes" i cap al Cap Canaille, un penya-segat que segons diuen és el més alt de França. El vam descobrir en la nostra anterior visita a Calanques el 2016 i ens va semblar un indret espectacular i únic, i la seva roca també, La paret està formada de tres estrats, un primer de calcari, un segon de gres i la part superior conglomerat. Pel que fa a la solidesa de la roca és justeta, però ara que la...
