Visita als sectors d'escalada de ihabar i aiztondo
DIMARTS,
11 DE JULIOL
Avui
es el primer dia d'estada per terres Navarreses i toca decidir per
quina escola comencem i ens decantem per anar a Ihabar Urbedez, una
escola de caràcter local on han obert vuit itineraris, alguns d' ells
de més de dos cents metres. La graduació es baixa però te
l'ali cient que cal equipar-les amb flotants i aquesta ha estat la
nostre desavantatge.
via Txintxako KaleaVaig
fer un e-mail al aperturista perquè m'aconselles quines son les
millor vies i les teniem com a objectiu, però al arribar a la zona
no varem saber trobar-les.
Deixem
el cotxe segons les indicacions i el primer tram d'aproximació
coincideix perfectament amb el que anem trobant, però al acostar-nos
a la paret no veiem rastre de cap via i comencem a caminar cercant
algun indici però res de res fins que cansats decidim tornar sobre
les nostres petjades i aleshores veiem el primer rastre de via, un
cordino penjat d'un arbre. Ja en tenim una de localitzada però
resulta que no es cap de les recomanades, però decidim fer-la. Es la
via “Txintxako Kalea” que esta una vegada superades les
aconsellables.
No
està malament, una via de tres tirades.
La
primera de quart grau i trenta metres amb un sol parabolt en el
recorregut. La reunió en un pont de roca.
La
segona un xic més difícil , també de trenta metres i amb dues
assegurances, un pont de roca i un parabolt. La reunió neta a fer en
un arbre.
La
tercera també de trenta metres per una placa bonica i amb tres
assegurances, dos ponts de roca i un parabolt . La reunió en un
arbre amb una baga.
Teòricament
aquí s'acaba la via però nosaltres desconeixedors del terreny fem
una darrera tirada de trenta metres per una cornisa de roca.
La
baixada parla d'un camí transversal que creua la paret, però no hem
trobat ni rastre i hem baixat fent el porc senglar fins el peu de
paret.
Es
ja el migdia i estem cansat i suats i decidim anar al càmping per
descansar.
Però
per la tarda ens torna a picar el cuquet de l'escalada i decidim
visitar una nova escola. Aquesta amb més “solera” i que tenim
referenciada al llibre “Escalada en Navarra
via AinhoaLa
escola escollida es “Aiztondo” que tenim a quinze minuts del
càmping i l'aproximació es de cinc minuts .
Aquesta
escola ja te les vies equipades i nosaltres portem varies vies per
fer, escollim la via “Ainhoa” de 120 metres repartits en quatre
tirades de mes o menys trenta metres.
La
primera tirada supera un contrafort fins a situar-se sobre una agulla
engaxada a la paret, hi ha vuit parabolts.
La
segona surt en diagonal a l'esquerra i cercant les millors plaques va
guanyant altura i verticalitat, trobarem vuit parabolts. (a mitja
tirada surt una variant a la dreta més potent, que nosaltres hem
obviat)
La
tercera segueix pujant en diagonal a l'esquerra fins a situar-se sota
un mur que acaba amb un petit sostre, sobre el que trobarem la
reunió.
La
tirada tercera es un xic més difícil que l'anterior i trobarem dotze
assegurances, totes parabolts,
La
darrera tirada és la més forta, primer un mur vertical on cal
treballar be de peus fins arribar al petit sostre que superem per una
fissura . La tirada esta protegida per dotze parabolts.
Una
vegada a la reunió amb dos ràpels pots arribar al terra, però
nosaltres n'hem fet tres per seguretat.
Aquesta
escola ens a agradat molt i si tenim temps encara li farem una altre
visita.
Una
vegada al terra, anem al cotxe i directes al càmping per fer la
cervesa de rigor i un bon sopar.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM.............................................
Txintxako Kalea
APERTURISTA
.......................... Christian Pau
COMPANYS
DE CORDA ............ Lluis...
