Últim dia a panticosa, vies super nano + escalera de color
DIMECRES,
23 D'AGOST
Després
de la refrescada d' ahir, aquesta nit s'ha dormit millor al refugi i
ens despertem més animats. Llàstima que sigui l'últim dia de la
escapada.
Mentre
esmorzem decidim que fer abans no marxem i decidim que farem alguna
via propera i marxarem al migdia per baixar a dinar a Panticosa
(poble) on hi ha un bar (Escalar) on podrem fer un bon apat abans
d'agafar el cotxe.
A
les vuit ja hem acabat d'esmorzar i ja ens hem reunit amb el Pep,
tenim el cotxe carregat i marxem a les parets de darrera el refugi
per començar la escalada.
Avui
farem la darrera via que no he fet, la via “Super Nano”, bé ,
després hem sabut que més a l'esquerra han obert una via nova,(axó es un no acabar mai !!!).
La
via Super Nano és la més forta de totes, per sort portem al Pep que
s'atreveix amb tot.
La
entrada ja presenta un primer passatge de bloqueig potent, (es pot
trampejar) i una sortida de desplom on cal apretar, per sobre la típica placa ajaguda i relliscosa del granet.
La
reunió la fem al costat de la via del Nano, just sota un desplom
negre i llis.
La
via segueix pel vell mig d'aquest desplom amb un passatge que ens ha
tret els colors a tots, el Pep després de dos intents a tingut que
fer A0, i nosaltres amb la corda per davant també, tots creiem que
la dificultat es molt més del que diuen, superat el tram , la típica
placa llisa i amb pocs relleus fins la reunió.
La
tercera tirada segueix una petita fissura, primer molt vertical i
després va perdent verticalitat fins el arbre de final de via que ja
coneixem de les altres escalades que hem fet.
Ja
hem acabat la primera via, ara recollim les cordes i caminem al segon
objectiu. Aquesta vegada del segon mur proposo fer la via “”Escalera
de color” que es la única que em falta.
El
camí fins a peu de via és un xic més llarg que per les altres dues
“Boletus” i “Espolon Rebollon” però el camí esta ben
senyalitzat.
A
la via hi ha una cordada, però com que anem tres, segur que serem
més lents que ells i no ens molestarem.
La
primera tirada, una placa vertical amb bones preses i ben assegurada
ens porta a una reunió amb un mosquetó per despenjar-se. La via
puja fins la reunió i des grimpa uns metres a l'esquerra per anar a
la reunió bona, però nosaltres ens hem saltat el tema de des grimpar
i hem anat a la reunió directament amb un petit flanqueig a
l'esquerra fàcil.
La
segona tirada supera una placa vertical amb una graduació assequible
i molt bonica de fer. La entrada a la reunió es caminant per una
feixa.
La
tercera tirada , personalment , una de les millors tirades que he fet
a Panticosa, supera un mur amb un molt bon traçat, ben assegurada i
bona roca. Aquí trobarem una paret ple de “tafonnis” que per molt
vertical que sigui la paret, sempre puges amb comoditat. Superada la
zona de “·tafonnis” un tram fi abans d'arribar a la rampa
d'entraa a la reunió.
La
darrera tirada, segueix el festival de forats arrodonits “tafonnis”
que permeten una escalada divertida i vertical i ja hem acabat la
via.
Ara
recollim el material i cal seguir les fites per tornar al camí principal on decidirem si fem una altre via o baixem a fer la
cervesa.
Amb
la calor que ja comença a fer, s'imposa la segona opció i deixem les
altres vies per a una propera visita, tot i que ara ens tocarà caminar més per arribar a peu de via, perquè les properes al refugi
ja les hem quasi exhaurit.
A
la terrassa del refugi fem la cervesa i trobem al Pepe, un company
de Barna que ha pujat també a escalar amb que fem la cervesa i
comentem novetats.
Malauradament
i gracies a les noves tecnologies ens assabentem de la mort d'un
escalador conegut que ens deixa trists. Descansa en pau...... Toni
Perez !!!.
Recollim
el material i marxem a Panticosa per fer un bon apat abans de fer la
quilometrada fins a casa.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM...............................................
Super Nano
APERTURISTES
........................... L. Royo, C. Budria i J. Benedé
COMPANYS
DE CORDA ................ Pep Riba,...
