Matinal a les roques d'aguilar (les arenes)
DIMECRES,
24 D'ABRIL
Avui
hem quedat amb l' Angel i el Lluís per esmorzar junts i parlar de la
propera escapada però a l' Angel se li ha complicat la feina i no
podrà venir fins el migdia. Cal fer un canvi de plans.
VIA 20 ANYS DESPRÉSTot
pensant he recordat que el Lluís va dir un dia d'anar a conèixer
una zona a Sant Llorenç del Munt, més concretament a les Arenes, ja
que no hi havia escalat mai. Fa poc temps que vaig anar-hi per fer
alguna via de la part dreta, però el Jaume Planell va aconsellar-me
anar a fer les vies de la part esquerra que eren més boniques i un
xic més difícils, ara serà el moment !!!.
Després
d'esmorzar sortim direcció B-40 i Sant Llorenç Savall fins arribar
al pàrquing de les Arenes, ara tan sols resta trobar les vies
recomanades.
Fem
l'aproximació i ens saltem el primer corriol on hi ha una fita gran
que correspon a les vies de la dreta de la paret i en la segona fita
ens apropem a la paret.
A
peu de paret reconec el espai, la primera visita quer vaig fer per
conèixer la zona varem fer les vies més “populars” de la paret
i una d'elles era la via “La ruta de la seda” que tenim un xic a
la nostra dreta.
Per
no repetir via ens decantem per fer la via “Vint anys després”
que està a la seva esquerra , placa amb el nom al principi, tot i
que hem vist una línia de parabolts entre les dues vies.
VIA TACA BLANCAAquesta
via és molt semblant a la via “La Ruta de la seda” però està
més orientada al Oest o sigui que és un xic més freda, nosaltres
la hem fet tota a l'ombra. Una tirada de trenta metres llargs ens
deixa en un llavi, la tirada es mantinguda en cinquè grau excepte un
petit passatge que és un xic més difícil. Trobarem dotze
parabolts.
La
segona tirada és més suau però tam,bé trobarem menys
assegurances, uns primers metres verticals i després rampa fins la
reunió,hi ha sis assegurances.
Creiem
que amb un rapel de 60 metres podríem ser al terra però preferim
assegurar i fem dos ràpels aprofitant que les reunions estan
preparades per a fer-ho.
La
segona via està pocs metres a l'esquerra d'on tenim les motxilles i
també hi ha una placa amb el nom, “ Taca Blanca”.
Aquesta
ja pica una mica més i a la primera tirada hi ha dos “bombos”
que ens obliguen a fer A0, la tirada es molt mantinguda i trobarem
nou assegurances.
VIA TAP DE FUSTALa
segona tirada comença amb un pas potent per anar perdent
verticalitat i els darrers metres amb rampa fins la reunió. Hi ha
sis assegurances.
Fem
la mateixa operació que en la via anterior i amb dos ràpels som al
terra.
Com
a tercera via, escollim la via “Tap de Fusta” que està més a
l'esquerra i també amb una placa amb el nom.
Aquesta
via, ja s'ajusta més a les nostres possibilitats, tot i que la hem
trobat més obligada, però la dificultat permet fer-la en lliure. No
se si ha estat perquè en l'anterior els trams difícils els hem fet
en A0, en aquesta hem trobat que les assegurances eren més lluny i
t'obligava a escalar més, trobarem vuit parabolts en la primera i
quatre a la segona.
Encara
hi ha alguna crosta que cal vigilar, però es una via molt bonica.
Ja
anem justos de temps i aquesta vegada hem decidit baixar caminant per
l'esquerra de la paret i aturar-nos al coll per fer fotos de la zona
on hem escalat.
Ràpidament
marxem cap el Bruc on ja ens espera l' Angel per dinar i fer la
xerrada pendent.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM.........................................
20 anys després
APERTURISTES........................
