Matinal a les roques de magaró
DIUMENGE, 28 DE NOVEMBRECom que aquesta setmana no vaig poder sortir el dimecres, la família m’ha donat permís per sortir el diumenge també, gracies !!!.Les previsions del temps segueixen marcades pel vent, la neu i el fred i caldrà ser molt curosos si volem escalar amb un xic de comoditat.Parlant amb la colla de Vilafranca decidim escapar-nos fins Abella de la Conca que al hivern sempre és un refugi.Com sempre que anem per la zona el lloc per aturar-nos és a Artesa.Mentre esmorzen van arribant colles d’escaladors que porten objectius diferents, uns van a Vilanova de Meia, d’altres a Alós de Balaguer, tota amb el pensament posat amb el fred i el vent.El nostre objectiu son les vies obertes a les roques de Magaró, on tenim dos sectors que s’estan desenvolupant molt ràpidament gracies als treballs dels companys Alarcón i Rovira.Quan arribem a la zona de pàrquing ja tenim clar que tindrem que centrar-nos en les vies de la part baixa........ les de la part alta estan ventades i el fred pot ser intens.Com que anem dos cotxes de tres persones, ens dividim en dues cordades per fer cada una vies diferents per no entorpir-nos.Nosaltres, el Genís, la Isabel i jo ens decantem per anar fent les vies que no coneixem.La primera, “Transhumants” és una via que la cordada Alarcón/Rovira estaven obrin el dia que vàrem fer la via “ Nòmades”.La via té dues tirades i la roca a controlar per manca de repeticions, hi trobarem un parabolt i un pitó a la tirada, també es pot reforçar amb flotants. La roca encara esta tendre. La segona tirada, és en general com la primera, està més sanejada però encara hi ha pedra solta. Trobarem a la tirada un parabolt, dos pitons i dos arbres llaçats.Una vegada al cim de l’agulla podem fer un ràpel per darrera i arribar directes a peu de la paret de darrera on hi ha altres vies, però nosaltres hem preferit baixar per la via amb dos ràpels per evitar que la corda s’enganxi en algun matoll.La segona via que escollim fer és la via “ al cim nomes torna el que recorda el camí” , uufff !!! un nom molt llarg per a una via curteta, però molt bonica !!!!.La via l’hem trobada molt forçada.D’entrada una placa mooolt lliça amb un parabolt al mig per evitar fer-te mal so la fas en lliure, (no hem pogut passar-la i hem fet A0.Per sobre un seguit de plaques,(molt més humanes) que ens deixen a la reunió en un replà darrera un arbre i sota el diedre espectacular de la segona tirada. Trobarem cinc parabolts i tres ponts de roca, (dos dels ponts de roca no els passem perquè queden a desmà.La segona tirada, es espectacular un diedre on cal posar-se bé per progressar amb un passatge un xic més difícil a mitja tirada, trobarem set parabolts i es difícil de reforçar.Aquesta via també la rapelem per la veïna “Nomades”.La temperatura comença a baixar, les boires enteranyinen el cel i el Sol comença a tapar-se amb la conseqüent baixada de temperatura.Però ens queda una via per acabar de conèixer tot el sector i aprofitant que la Isabel va col·laborar amb la seva apertura decidim fer-la amb un tres i no res.La via es diu “ Aresta de tardor” i és una aresta sense pretensions i amb roca a controlar sobretot la segona tirada.La primera tirada, no segueix la aresta sino que aprofita unes plaques que hi ha a la dreta, trobarem dos pitons i es deixa reforçar molt bé.La segona tirada, segueix el fil de l’aresta amb una roca que sembla un tetris i on cal progressar amb cura, trobarem quatre pitons, dos parabolts i dos arbres llaçats. Tot i tenir la roca a controlar m’ha agradat força.Ara ja comença a apretar el fred i preferim anar a fer la cervesa.J, ESTRUCHDADES DE LA VIANOM................................. TranshumantsAPERTURISTES ................. A. Alarcón i J. RoviraCOMPANYS DE CORDA ..... G. Rodriguez, Isabel NotivoliMATERIAL............................. 10 cintesDIFICULTAT............................ VDADES DE LA VIANOM................................. Al cim nomes torna el que recorda el...
