Plana d'Enveig
Fantàstica sortida a la Cerdanya per fer endinsar-nos a la Plana d'Enveig. Una ruta senzilla i planera entre Puigcerdà i la Tor de Querol que ens ofereix molts atractius. Antoni Llagostera (dimarts 7 de novembre de 2023)
La sortida ja ens ofereix molt interès. Puigcerdà com a capital de la Cerdanya és un punt d'atracció del turisme i les segones residències. Iniciem el recorregut a la plaça Santa Maria on encara es pot contemplar el campanar de l'antiga parròquia de Santa Maria, que fou destruïda el 1936. Se sap que havia estat fundada al
segle XII, que fou reconstruïda al XIV (tenia tres naus i un notable portal
d’arquivoltes apuntades en gradació) i modificada al XVIII. El campanar de Santa Maria és una
alta torre de 35 m d’alçada, de base quadrada (conserva una rosassa medieval) i
cos vuitavat, reformat en la part superior al segle XVIII. Des del 1991, en què
fou restaurat, és obert al públic. A la part baixa s'hi ubica la oficina de turisme i si pugem dalt del campanar gaudirem de molt bones vistes.Sortim del centre de la població per la zona de l'Estany de Puigcerdà que visitarem de tornada i agafem el camí amb vistes espectaculars i colors de tardor (una bona època per fer la ruta). Passem per la font del Cucurú. Hi trobem un doll d'aigua que dona nom a l'indret i també diverses taules i bancs de pedra i uns bons fogons per fer-hi brasa. Està molt atapeït d'arbrat amb una bona ombra. A l'entorn, antigament, hi havia hagut un pou de glaç que s'omplia amb el glaç de l'estany aprofitant els durs hiverns.Seguim amb vistes al poble de Bolvir i al fons la serra del Cadí. Amagat entre les muntanyes ja veiem Enveig, una comuna de la Catalunya Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i que administrativament pertany a l'Estat Francès. Anem seguint envoltats de camps mentre el sol comença a escalfar una mica. Alguns dels cims ja tenen la primera enfarinada de la temporada. Creuem ara la línia de tren que ellaça Puigcerdà fins a la Tour de Querol i seguim avançant ja en terme francès. Més endavant ens trobem amb el riu Querol, també conegut com a Arabó, que neix a les crestes del Pirineu i el Carlit. Seguint paral·lels a les vies iniciem la tornada cap a Puigcerdà, però per una altra vessant i així fer una ruta circular.Arribem a l'estació de tren de la Tour de Querol - Enveig, una linia internacional. Els primers estudis per fer arribar
el ferrocarril a Puigcerdà daten de 1857. La construcció del transpirinenc
oriental va fer-se amb una certa diligència i avui és l’únic en funcionament i
servei dels tres que es varen acordar (Canfranc, Lleida-Saint-Gitons i
Barcelona-Tolosa). El ferrocarril havia arribat a Vic (1875)
i a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses (1880). La construcció del tram
Ripoll-Puigcerdà va haver de solucionar moltes dificultats tècniques i humanes,
a més de les econòmiques i polítiques de l'època. La climatologia de la zona és
força extrema; s'havien de perforar molts túnels, que en el de Toses era
d'una longitud considerable (4 quilòmetres aproximadament); el pendent era tant
acusada que per permetre a les locomotores d'aquells temps poder
superar-les es va fer una volta de 360° que perllongués el traçat (Túnel del
Cargol). Pel costat francès d’Acs a Enveig,
les dificultats eren molt semblants. El ferrocarril havia arribat (21 d’abril
de 1888), a Ax les Thermes. Calia perforar el Pimorent (de 6.400 metres de llargada) i fer també fer un túnel helicoidal per
salvar el fort desnivell (túnel de Saillens, de 1.750 metres de llarg, situat
entre Mérens les Vals i L' Hospitalet près l'Andorre). L'any 1922 el tren va arribar a
Puigcerdà i el 21 de juliol 1929, uns anys d'esperes, però, s’inaugurava oficialment
el Transpirinenc, amb presència del rei d'Espanya, Alfons xiii i el president de la República
Francesa Gastón Doumergue. Des de fa uns anys (1995), compleix
el rol d’estació internacional, ja que cap tren francès arriba a l’estació de...
