Agulles de Santa Àgueda. La Plana Alta.
11 de març de 2023.Deu ser cosa del Karma. Alguna llei còsmica m'ha portat a descobrir en un parell de mesos fins a tres itineraris diferents amb un factor comú: un terreny de gres vermell on destaca per la seva espectacularitat l'erosió tipus Taffoni que crea unes estructures que semblen d'un altre planeta. La cosa va anar així: missatge de l'amic Agustí , "Coneixes les Agulles de Santa Àgueda?. Resposta: quan anem? Sense haver-hi estat sabia d'aquesta ruta i de fet tenia guardat un track per a quan sorgís l'ocasió. I va sorgir.COMPTE! Sembla que l'accés està restringit a l'estar dins d'un Parc Natural, i concretament la Serra de Santa Àgueda és una microreserva natural (tot i que l’he recorregut tota no he vist en cap moment cap indicació que ho adverteixi). Parc natural o no, reserva o no, com sempre,cal respectar la natura i l’entorn, i aquells que no ho tinguin clar que es quedin a casa.Aproximació: A l'alçada de Benicàssim, i des de la N-340, (el circuit de BeniKarts, pot ser la referència) deixem la nacional i cal prendre la CV- 147 en direcció al Desert de les Palmes. Després de creuar per sobre l'AP-7, entrem a una gran esplanada a la dreta de la carretera on podem deixar el cotxe.Dificultat: Molt alta, en algún punt. Vull fer incís en aquest aspecte per remarcar que es tracta d'una cresta bastant aèria en algun punt, poc aconsellable a persones amb vertígen. A més de la perillositat de l'entorn, ens movem per una zona declarada microreserva natural, per tant cal ser molt curós i assumir la plena responsabilitat de portar a terme la proposta. El terreny, de gres vermell, tot i la dificultat, et dóna una gran adherènca a la roca… en sec! Hi ha també algun punt "d'escape", com a l'Agulló, que et pot estalviar els passos més delicats (“tubo i tobogàn”, amb un nom prou explícit del que et trobes) o per deixar el crestall i baixar cap a la vall del Barranc de Miravet. Molt de compte també en l'accés a l'espectacular "Trampolí", una gran agulla diagonal que s'aixeca sobre el buit, i que pot ser molt perillosa en cas de vent. Aconsello tenir molt clara la dificultat d’aquesta proposta abans de trobar-se en un "compromís", o fer l'iitinerari alternatiu del PR-CV 397 que dóna la volta a la serra per la seva base.Desnivell: Prop de 1000m acumulats.Durada: 8,7 km. Unes 5h 30'.Itinerari: Des de la gran esplanada prenem un sender que va guanyant terreny cap al nord-est, per trobar una pista de terra, paral·lela a l'autopista. A l'alçada del barranc de la Comba, que creuem, ja trobem el primer indicador del PR CV 397 que ens marca el camí a seguir. A una corba de la pista deixem el sender a l'esquerra que puja cap al barranc de la Comba per on farem el retorn. Seguim per la dreta fins a unes fites de pedres a l'esquerra del camí que transcorre per la base de la serreta de les Agulles.Cal trencar per l'esquerra i començar a remuntar l'endimoniada carena, de gres vermell, sempre buscant el fil carener, entre els mil corriols, tots marcats amb fites, que van pujant.La pujada amb fort pendent ja presagia el que ens espera a la part superior del crestall, mentre que el sol comença a despuntar del seu llit de mar, per sobre de Benicàssim. Pugem de cop prop de 300 metres fins a la primera de les agulles, a la que accedim per una empinada i enorme llosa de gres. Cap a l'oest, a la serreta que acull el Desert de les Palmes, s'albiren les restes del Castell de Montornès. Més al sud Castelló.Corral de la CombaPrimera agullaCastell de MontornèsLo BartoloL'AgullóCastellóPer sota d'aquesta primera agulla trobem un gran bloc rodó amb els primers forats de tafoni, que enceta la cresta que encara s'ens obre al davant, i on encara haurem de superar uns 200m. més de desnivell. La gràcia està en resseguir com bonament es pot el crestall, evitant enormes blocs de gres a dreta i esquerra, i algun punt per sobre, gràcies a algun petit pas equipat amb alguna precària cordeta. Cal anar ben atents posant els...
