.jpg&w=320&h=180&zc=1)
Travessa I (Sant Elm - Binimorat)
La travessa de Sant Elm a Formentor fa estona que en Pedro i jo la duim entre cella i cella. Hem fet la clàssica, d’Andratx a Pollença un parell de vegades, però sempre per falta de temps o de motivació, ens deixam les dues puntes. Aquest cop esteim decidits a fer-la completa. Decidim organitzar-la per les festes de Pasqua, aprofitant que na Sílvia és per aquí i fa estona que li fa ganes fer una travessa. Els nostres contes inicials (com sempre després els canviam) són fer-la tranquil·lament en 5 dies, fent vivac allà on ens trobem, sempre que el temps ens ho permeti. A mesura que s’acosta el dia el temps es va embrutant i fins el dimecres, el dia abans de partir, no tenim clar si partir o no. Tot i que les previsions meteorològiques ho pinten bastant embullat , no sembla que hagi de ploure molt, així que decidim partir. L’únic que pot passar és que plogui i haguem de tornar, però si ens quedam a casa i desprès resulta que fa un bon sol no ens ho perdonarem. El matí del dijous el nostre company Andreu ens acompanya fins a Sant Elm a: na Sílvia, en Pedro, en Pau (que només pot venir tres dies) i a jo. A Sant Elm ens trobam amb en Mateu i na Carme que també s’han animat a fer-la , fins que aguantin, ja que en Mateu fa una temporada que té mal d’esquena i no sap com li anirà. Una foto al inici i començam l’aventura. Des de Sant Elm agafam el GR221 cap al Coll de sa Gramola. Passant per Can Tomaví, arribam a la Trapa, on contemplam les interminables obres, i seguim cap al mirador d’en Josep Sastre, on feim una breu aturada per berenar. Tot i que no plou, el temps està tapat i el vent bufa fort, pel que no esteim gaire temps aturats. De seguida ens tornam a posar en marxa cap al Coll de sa Gramola. Un cop allà, 3 hores desprès d’haver partit, ja hem fet 10 Km. Començam a sumar!! Seguim 1’5 Km per la carretera fins agafar el camí de la Coma de les Celles. Començam la pujada, de dues hores, per aquell inhòspit terreny cap a les Alquerioles i fins a la font des Quer. Un cop a les Alquerioles, una breu aturada per beure i ja comencen a sorgir les preguntes de: per què no arribar fins Esporles? A na Carme, l’atreu molt aquesta idea i a na Sílvia, la idea d’arribar a Esporles per fer una pizza també. Soc conscient que si arribam a Esporles la idea de fer la travessa tranquil·lament s’haurà esfumat. Sense concretar res seguim la pujada. Ja en xerrarem a l’hora de dinar. Ja veig el que m’espera... En arribar a al Font des Quer, hi baixam per agafar aigua i ens trobam amb una desagradable sorpresa: hi ha dos xots dins la font. No podem agafar aigua. Són les 14’30h pel que decidim dinar. Un cop asseguts, continua el trull d’arribar fins a Esporles. Tot i que serà una pallissa, me n’adon que na Carme i na Sílvia, que són les que em podem ajudar a fer caviar d’opinió a n’en Pedro, estan decidides arribar a Esporles. S’ha acabat la travessa tranquil·la!! Accelerant (si és possible) una mica més la marxa, ens dirigim cap al Coll de sa Moleta Rasa, es Pas de na Sabatera, al Coll des Carniceret, fins arribar al Coll d’Estellencs. Per aquí és, poc més o manco, per on havíem d’acabar l’etapa d’avui. Mir el rellotge, són les 17’30h, duim 8’30hores de ruta i quasi 25 Km caminats. En aquest punts cap de nosaltres està molt cansat, però si intentam arribar Esporles la cosa canviarà bastant. Tot i això, decideixen seguir. Ara ja l’hem feta!!! Continuam cap al Coll des Grau on desprès d’uns km per carretera creuam per Son Noquera de Superna cap al bosc de son Vic. Per un d’aquests indrets na Carme em comenta el que pensa: si avui feim més del previst, demà podrem partir més tard i acurçar la...
