Weissmies, travessa aresta sud-est, cara nord-oest.
El Weissmies és el quatre mil més oriental dels Alps del Valais. Situat a l'est de Saas Gründ i d'alçada modesta (4.023 m), és un cim molt assetjat per la seva facilitat d'accés per la cara nord-oest, una gelera força impressionant però fàcilment accessible des del telefèric que puja a Hohsaas. Un telefèric que a nosaltres ens va anar molt bé de baixada...Però pel seu vessant sud-est, hi puja una bonica aresta, majoritàriament rocosa. Per arribar al seu peu, vam deixar el cotxe a Saas Almagell, des d'on surt el camí que porta al refugi Almageller, en unes 3 hores llargues. Bé, com que nosaltres anàvem tard perquè veníem de Briançon, vam haver d'apretar una mica i fer-ho en menys de 3 hores, si volíem que ens donessin sopar...El camí és molt còmode, però llarg, i puja tota la vall en direcció est. Cap a ponent, però, tenim tota l'estona els grans cims de Mischabel a la vista.Finalment, i amb el temps just de treure'ns una mica la suor de la pujada, vam arribar bé al refugi amb temps per fer una cervesa i sopar.El refugi és modern i acollidor, i no estava massa ple. Avantatges d'anar-hi al setembre!Des d'allà, l'aresta sud-est es dibuixa perfectament. La pràctica absència de neu ens tranquil·litza, l'ascensió serà més còmode.Des del refugi cap anar cap al Zwischbergenpass, i sortint de nit, s'agraeix que el primer tram estigui ben marcat. De matinada les boires i la nit ens envolten, però les marques són clares i arribem al coll sense problemes. Iniciem la cresta en direcció al cim i sembla que el dia vol millorar.La sortida de sol ens arreplega en aquell moment en que les boires s'allunyen sense acabar de marxar del tot. Un moment màgic amb una llum especial, un dels motius pels quals estem aquí.Només aquí podem gaudir d'aquestes primeres llums sobre l'Strahlhorn, un cim que amb el Pep ja hi vam pujar amb esquís.L'aresta és realment distreta, podríem dir que fins i tot divertida. Pugem desencordats, les dificultats no depassen mai el tercer grau, i la roca és molt bona. L'estratificació de les llastres juga a favor nostre, els trams més verticals és com pujar graons!Però no ha fet net, i a mesura que ens acostem al cim les boires ens tornen a embolicar. Ara el fred apreta i, quan parem per posar-nos els grampons prop del cim, també ens hem de posar tota la roba d'abric.Una bonica aresta, ben esmolada, ens deixa al punt més alt. Un cim des del qual no tenim gaire bona vista...Com que el fred apreta, no ens esperem gaire estona abans de començar a baixar. Una baixada ben traçada, que no té massa problemes, tot i transitar per un paisatge ple d'esquerdes.Avui no és el nostre dia de sort, es fa evident quan el dia s'obre just arribant a baix. Bé, què hi farem!! Traiem grampons i roba d'abric en el mateix punt on molts del que han pujat amb el telefèric se'ls estan posant, i ens afanyem cap a l'estació.Però tot i que agafem el darrer telefèric del migdia pels pèls, la mala sort que ens persegueix ens obliga a fer una parada obligatòria d'una hora i mitja a l'estació intermèdia!!
