Piz Palü, travessa de les crestes
El tercer dia de la travessa no serà ni de bon tros el menys interessant, serà una jornada d'una llarga travessa per la capçalera de les geleres del Vadret de Morteratsch, i una bona cavalcada per les crestes del Piz Palü, que ens han sorprès, no esperàvem que fossin tan interessants.A la foto superior es veu molt bé el recorregut, des de la Biancograt i el Piz Bernina a la dreta, fins al Piz Palü a l'esquerra.Sortim del curiós refugi Marco e Rosa, un refugi on ningú sap que existeix una cosa anomenada mascareta i amb les parets entapissades de noies nues... I on ni tan sols vam poder rentar-nos la cara ni a l'arribada ni de bon matí. El guarda ens va dir textualment, que si ens volíem rentar i refrescar, a fora hi havia molt neu!! Almenys el sopar era bo.Sortim a trenc d'alba en direcció est, seguint una traça planera i agradable que, mica a mica, es va endinsant en un mon d'esquerdes i seracs.El tram inicial és caminada per la gelera ben agradable, només amb alguna esquerda que cal travessar fent una certa atenció a no caure a dins. Però els recorreguts planers sempre venen de gust.Abans d'arribar a la Fuorcla Bellavista ja veiem la cresta del Piz Spinas, el què serà el nostre primer cim del dia. Aquí caldrà plegar grampons i corda i començar una bonica grimpada per unes roques sòlides però curioses.La grimpada és aèria, majoritàriament de I i IIº, però amb algun pas una mica més picant que sempre sorprèn. Però la gaudim de valent, la roca és bona i, tot i l'aire fred que bufa amb ganes, el recorregut és distret i divertit.Dalt del Piz Spinas (3.823 m) tenim al davant el Piz Bernina, ple de records d'ahir, on es veuen clarament les aresta que vam recórrer, a la dreta la Biancograt i a l'esquerra la sud de baixada cap al refugi.Del cim baixem al collet on tornem a calçar-nos els grampons que ja no deixarem fins poc abans d'arribar a Diavolezza.Per una aresta de neu molt senzilla arribem al cim del Piz Palü (3.899 m), on parem a menjar alguna cosa abans de continuar la ruta.El tram d'arestes que ve després, mereix per ell mateix venir-hi expressament.... Són un seguit d'arestes esmolades, que es passen pel fil, enmig de pendents vertiginosos on no val a badar.La neu estovada fa que anem molt amb compte, però això no impedeix que les gaudim intensament. Fem una petita puja fins a la tercera punta del Piz Palü i baixem en direcció al coll fins un punt on girem a l'esquerra i ja enfilem la baixada cap a la gran gelera Vadret Pers.Travessar la gelera, sobretot el seu darrer tram planer que ens deixa a la Fuorcla Trovat, acaba sent pesat, tant per la llargada, com per la intensa calor.Finalment arribem al coll, on un camí que puja i baixa constantment, ens deixa a Diavolezza (2.972 m), on hi ha l'estació de telefèric que ens retornarà a la vall.A baix, fem auto-stop (el tren se'ns ha escapat pels pèls...) fins a Pontresina, i de camí tornem a veure el nostre somni acomplert: la Biancograt!!
