Eslovènia: travessa pels Alps Julians
TriglavEls Alps Julians són un conjunt de muntanyes que no superen els 3000m d'alçada. Estan situats, en la seva major part, a Eslovènia i, en la seva part més occidental, esgarrapen el territori italià. De fet, representen una extensió de les Dolomites i, la segona cota en alçada de la serralada, correspon al Jof di Montasio (2754m), en terra italiana. El punt més elevat dels Alps Julians i de tot Eslovènia és el Triglav (2863m), cim benerat pels habitants d'aquest país. A més, el cim dóna nom a tot el parc nacional, amb una extensió aproximada d'unes 85.000 hectàrees. La naturalesa geològica dels Alps Julians és clarament calcària i són molt característics els plateaus kàrstics i les formacions de dolines (depressions circulars en forma d'embut) i lapiaz (canals i reguerons), com a conseqüència de l'acció de dissolució de l'aigua.El nostre objectiu inicial era creuar el territori del Parc Nacional del Triglav de nord a sud i poder accedir a alguns dels cims de la serralada. El punt d'inci del recorregut va ésser el poble de Kranjska Gora (nucli turístic dedicat, principalment, a l'esquí). A 2/4 de 9 del matí, un bus provinent, probablement, de Ljubljana ens ofereix la possibilitat de remuntar una antiga i espectacular carretera fins el Vrsic Pass (gran atracció pels amants d'esgarrapar passos de muntanya amb bicicleta), coll que divideix les valls dels rius Soca i Sava.Vrsic PassDel mateix coll, a ma esquerra, una pista asfaltada ens facilita l'accés al refugi Ticarjev Dom (1'), on esmorzem.Ticarjev DomDesprés d'agafar forces continuem per l'ampla pista, en forta pujada, fins arribar a un antic búnquer (a mi, per la seva estructura, em va semblar de la segona guerra mundial, però podria correspondre a la Gran Guerra).búnquer que domina la Vall de TrentaA partir d'aquest punt, sempre seguint les marques d'un punt blanc envoltat d'un cercle vermell, un sender comença a flanquejar en direcció sud i, posteriorment, sud-est, fins a situar-nos sota un coll que divideix l'accés al cim del Prisojnik, al nord, i el Razor, al sud.PrisojnikAra ja comença la verticalitat i s'han de superar les muralles que, inicialment, semblaven infranquejables. La via està totalment equipada (cables i estaques metàl·liques) i tots els passos tècnics no presenten més dificultat que saber progressar amb "ambient".Camí del coll Sedlo PlanjaCamí del coll Sedlo PlanjaAprofitant les repises naturals de la paret i enllaçant amb trams més pedregosos, arribem al coll de Sedlo Planja, a 2349m.coll Sedlo PlanjaCamuflem les motxilles entre les roques i per un sender que, posteriorment esdevé grimpada de II grau, assolim el nostre primer cim, el Razor (2601m). Cim del RazorLes vistes sobre la cara nord del Triglav són impressionants i també podem observar el refugi on tenim la intenció de passar-hi la primera nit, el Pogacnikov Dom, a 2050m.Pogacnikov Domcara nord del TriglavPer a poder-hi accedir, retornem al coll on havíem deixat les motxilles i, en fort descens, ens dirigim al nostre abric nocturn. Ens confirmen que tindrem lliteres per a poder dormir i ens serveixen una sopa de verdura i una d'aquelles salsitxes germàniques amb mostasa que requereixen d'un parell d'hores de digestió.sopar a Pogacnikov DomDesnivell total = 1300m; temps (incloent descans) = 8h.Inicialment, l'objectiu de la segona jornada era el de pujar el cim del Kriz i, posteriorment, davallar fins el fons de la Vall de Vrata. Revisant desnivells i la situació de 3 possibles refugis propers al cim del Triglav, re-orientem el disseny de la jornada i ens proposem aixecar-nos ben d'hora (a quarts de 6, ja hi ha llum) i arribar al refugi Aljazev Dom cap a les 12 del migdia i, després de reposar forces, afrontar els més de 1000m de desnivell de la paret nord-oest, sota el cim del Cmir, que dóna accés al gran plateau kàrstic, als peus del Triglav.Carreguem les motxilles i a quarts de 8 iniciem la pujada al Kriz. El...
