Noves sensacions: bici de carretera
Em vaig prometre o, més ben dit, em vaig dir que després de provar barranquisme no provaria res més... He trencat aquesta promesa.Mai se m'hauria passat pel cap que algun dia acabaria provant la bicicleta de carretera. Sempre m'ha fet por els cotxes, sobretot els que vénen pel darrere. El cupable d'això és l'estada a Andorra: en aquesta época es veuen bicicletes de carretera pertot arreu i et fan agafar ganes de sortir a rodar.L'Albert i jo fem un pensament i trobem bicicletes de carretera de segona mà a un preu molt econòmic i les estrenem de seguida que podem. Quina sensació més estranya que tinc al pujar-hi: les rodes són molt primes, vaig molt estirada per arribar a les manetes i als frens, de seguida intueixo que el cul em farà mal d'aquí no res.Fent tentines, sortim de Santpedor i anem cap a Sallent per la carretera vella. A les baixadetes, fa impressió agafar-se de les manetes per sota... estan molt avall! De Sallent, per la carretera vella, anem cap a Cabrianes i Artés. Com que encara ens notem bé de cames i l'estona se'ns ha passat molt ràpid, decidim continuar fent via cap a Avinyó i a Balsareny. Aquestes carreteres són força solitàries i hi transiten pocs cotxes, es pot pedalar sense patir tant. De Balsareny tornem a Santpedor per Sallent.Al final ens ha sortit uns 60 km en menys de 3 horetes, quina passada! Hem anat pedalant tranquil·lament i els paisatges passen més ràpid que en btt, ja m'he imaginat coneixent món per carreteres secundàries.Ara toca provar-ho a Andorra, on tot són ports de muntanya... em sembla que trauré la llengua!
