Rutes a la carta (o com intentar cansar a un belga)
Ja tenim nova crònica! No us penseu que últimament estic mandrós amb el Bloc o que surto poc en bici i tinc poques coses per explicar… en absolut! Moltes de les sortides, bàsicament les d’entre-setmana, que considero poden tenir poc interès per destinar-los un post per ser rutes que repeteixo sovint o amb petites variacions les unes de les altres, aquestes, les “filtro” pel Facebook que és més ràpid i té més feedback participatiu. La ruta d’aquest diumenge era a la “carta”. Ara us explico: Un dels companys de rodada es un belga afincat aquí (com diuen al meu poble; “un foraster”, igual que jo) i aquest cap de setmana el seu germà ha vingut a passar uns dies de vacances -entre tots dos fan quasi 4 metres). Aquest també es ciclista, però de carretera, i com que farda d’estar molt fort li vàrem prepara un parell de rutes per gaudir de les muntanyes de la Costa Daurada i a veure si aconseguíem cansar-lo una mica. Primer de tot, i com que no té bici de muntanya, el germà –molt pinxo ell- li va cedir un “ferro”. 1 a 0 a favor nostre. Jo vaig preparar les rutes (no em vaig passar massa, no fos que jo en sortís mal parat per passar-me d’espavilat). Round 1: Montbrió – Riudecanyes – Duesaigües – L’Argentera – Coll de la Teixeta – Duesasigües – Montbrió El divendres vam fer la primera presa de contacte pujant al Coll de la Teixeta pel GR de l’Argentera… com pujaven tots dos germanets!! Es notava que hi havia pique fraticida. No podia seguir el seu ritme, vaig decidir que s’arreglessin entre ells, amb aquestes coses millor no posar-s’hi. Vaig poder recuperar el meu honor en la baixada, poc tècnica però molt ràpida. Les torres bessones pel camí del molins. Si tingués retrovisor farien respecte!Round 2: Montbrió – Riudecanyes - Montclar - Riudecols - Alforja - Vilaplana - Aleixar - Les Borges - Montbrió Diumenge, i per celebrar el l’aniversari del convidat d’honor, la ruta planificada ja era més exigent. Havíem d’anar fins al Mas de Flassada des de Montbrió, però m’havia compromès a arribar a una hora determinada i degut a problemes tècnics (trencament de cadena), una punxada (coses que passen si es porta una coberta gastada) i testar un tram de camí nou (va anar prou bé però millorable ja que varem travessar un zona particular), a Vilaplana vàrem fer mitja volta.La ruta, després de fer un by-pass per carretera i evitar la riera del pantà de Riudecanyes que encara porta aigua, va començar agafant un camí assortit d’unes bones rampes que va des de la carretera del pantà, creua el pont de la via del tren i arriba al capdamunt de l’urbanització Montclar (Botarell). Baixada pistera ràpida fins a Riudecols i després, pel camí del mas del Sardo, cap Alforja. Abans d’arribar-hi, i des de la riera, passem per l’urbanització de les Barqueres en direcció cap a els Serviants (un camí que acostumo a fer per anar a l’Aleixar) i a mig camí vaig provar el nou tram que ens portés fins a Vilaplana (va anar prou bé però es millorable). Un cop a Vilaplana i veient que seria difícil arribar al Mas de Flassada sense arribar tard a casa vàrem fer mitja volta.La tornada, al ser força planera i no haver cremat l’últim cartutxo del tram del coll de la Batalla que ens havíem estalviat, va ser posant la directa cap a casa amb algun que altre pique per arribar ben estovats.Tenint en compte que el nouvingut no portava una bona bicicleta ni bones cobertes, que no era el seu medi i que al trencar cadena possiblement va baixar el ritme s’ha de dir que seria un bon fixatge.
