Circular 360º a Montserrat
Com és habitual últimament, he trigat més del compte en penjar aquesta ruta; però a més a més, ja portava uns quants mesos gestant-se. La tardor passada, l'amic Miquel (Macc a Mendiak) va proposar-nos una circular pels llocs més emblemàtics de Montserrat; i com que aquesta muntanya no és precisament una de les meves destinacions habituals, no vaig dubtar a apuntar-m'hi, tot i que el seu traçat s'intuïa prou exigent físicament: la previsió era fer uns 30 km. i uns 2.000 m. de desnivell, gairebé res...Al final va ser impossible de fer-la a l'octubre i ja la vam deixar per més endavant, per quan els dies fossin més llargs; i el cap de setmana escollit va ser el primer de la primavera. Junt amb l'Àngel,el Pep i el Xevi (Mega) i el Miquel el Jose com a bons coneixedors de la zona, vam organitzar una expedició de procedència geogràfica molt variada. A les 7 del matí ens havíem de trobar a Santa Cecília per no tornar-hi fins després de moltes horesTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesCal insistir en què és una travessa llarga i dura, tot i que no la vam acabar fent com teníem previst. Hi ha diverses escapatòries que permeten escurçar-la, i algun pas especialment aeri o vertiginós, sense arribar a ser perillós però on sí que cal parar tota l'atenció.Per una vegada, no sóc l'últim en arribar a la cita; havia pensat de dormir al refugi de Santa Cecília, però actualment es troba tancat. Sortim doncs del Monestir de Santa Cecília (680 m.), el gran oblidat de Montserrat. Construït al segle X, és un dels exemplars més purs de l'art romànic primitiu catalàComencem a caminar per la carretera en direcció a Can Maçana fins que, en arribar a la Font de Santa Cecília, pugem uns metres per trobar-nos el GR 172. Per aquí també es pot pujar a Sant Jeroni per la Canal de la Llum, que ja vam seguir fa uns anys amb el meu nebot David. Ara continuarem a mitja alçada entre la carretera i la base de les roques; en una estona estarem a l'altra banda d'aquestes paretsEn uns 700 m. trobarem també l'entrada a la Canal de la Font de la Llum, per aquí arribaríem al Portell del MigdiaEl camí és entretingut, bastant planer però amb continus pujaibaixes... Res comparat amb el que trobarem a l'altra bandaDe mica en mica anem passant sota les parets dels Ecos, deixant també de banda la Canal del Miracle, i la de les Àligues......per acostat-nos a un dels molts punts característics que té aquesta muntanya: la Roca Foradada i la Cadireta, a la seva dretaPerò abans passen sota els murs dels Frares EncantatsDe seguida passem pel peu de la Foradada......vigilant que no se'ns caigui la Cadireta a sobreArribats al Collet Guirló (797 m.), deixem el GR que segueix cap a Can Maçana, el Coll del Bruc i Bellprat; girem a l'esquerra per un marcat camí que ens portarà a la Portella, deixant ja el vessant nord del massís. Aquí tenim bones vistes sobre l'Anoia, amb el Castell Ferran en primer terme(clicar sobre les panos per a ampliar-les)La pujada a la Portella serveix per començar a acostumar-se a l'ambientUna mica més endavant trobem el camí que puja del Bruc pels Pallers......senyal de que ja ens acostem al Refugi Vicenç Barbé, a la dreta entre els arbres, al peu de la regió d'AgullesFem una paradeta per un pica-pica al Refugi Vicenç Barbé (890 m.)La regió d'Agulles des de prop del refugi Barbé; la Portella queda entre les dues últimes agulles de l'esquerra, si no m'equivocoI continuem flanquejant per les Agulles en direcció, en primer lloc, al Pas del Príncep, cap a la dreta a sobre dels arbresTot i que ara no me'n sé ni la meitat, totes i cada una d'aquestes puntes tenen nomDe tant en tant, entre que pugem i tornem a baixar, apareix algun tram planer, escassos i curtsPoc després del Pas del Príncep trobem la Font de l'Esllavissada, dins una petita covaI de seguida assolim el Coll de Porc (980 m.)A partir d'aquí ja entrem a la regió dels Ecos; sembla que el Pep no vol deixar enrere les Agulles...Un passeig cap al Coll del...
