Via Sandra - La Mamelluda - Frares Encantats - Montserrat 19/04/2024
Corria l'any 1978 quan amb el Lluis Baciero vàrem fer la via Anglada - Auqué a la Mamelluda. En aquell temps tenia un cert renom i aixó ja era un motiu per anar-hi. Des d'aquell dia no hi havia tornat més. Després de passar uns dies al Marroc teníem ganes de tornar a acaronar la roca Montserratina. De fet aixó sempre ens passa quan tornem d'un viatge a l'exterior.Fa uns dies vàrem veure que en Jordi Pina piulava la seva ascensió a la Via Sandra d'aquesta agulla, així que ja tenim una bona excusa per anar-hi.La nostra ressenyaNomés començar té una tibada important i més quan encara no han passat dos dies que estàvem escalant amb una roca on les presses són força més cantelludes que les de Montserrat. El contrastat és significatiu. Un cop superat els primers metres la cosa es suavitza una mica. Per acabar-ho d'adobar, avui fa un aire gelat, tot i que estem al solet. Iniciant el segon llarg, on d'entrada també té uns passos exigents, aixó sí sempre ben assegurats amb parabolts amb plaqueta de burí. Així com l'Anglada - Auqué va pel mig de les mamelles, la via Sandra va pel mig de la mamella dreta i per superar-ho haureu de fer un parell de passos d'estreps. Arribant a la segona reunió, que la podreu muntar amb l'ajuda de dues savines. El darrer llarg és curt però súper bonic. Podreu reforçar el burí que hi ha amb algun friend. Arribar a dalt d'una agulla sempre és especialment bonic, però en aquest cas encara ho és més gràcies a les vistes del seu entorn. Val la pena parar-se una mica i gaudir d'aquest mirador. Assegurant la desgrimpada per la cara nord. Si per la cara sud sembla una bola, per la nord és tot el contrari. Aproximació: des del refugi d'Agulles pugeu per la canal Ampla fins sota de l'Agulla Sense Nom, després trobareu un corriol que va a ma dreta fins a la Caputxa. Arribats al coll de la Caputxa amb el contrafort de la Mamelluda, només haureu de baixar en direcció sud, passar per l'inici de la via Anglada-Auqué i pujar la canal de la dreta fins a peu de via. Parabolts visibles. La via: itinerari curt però ben trobat, on hi trobareu l'equipament just i necessari per gaudir d'aquesta via en un lloc encisador. Recomanable. 1er. Llarg: 20 metres. V+, V, IV+, 6 parabolts. Per arribar a la primera assegurança anirem per l'esquerra, i després seguirem rectes fins a la reunió.2on: Llarg: 20 metres. V+, Ae, IV+, 6 o 7 parabolts. Seguirem verticals fins a sota de la mamella on haurem de fer un parell de passos d'Ae i després amb roca a controlar fins a sota de la bola final. Reunió en dues savines.3er. Llarg: 15 metres. IV+ 1 buril. Abans de comença podrem posar un bon friend a la base de la bola, després pujarem vertical i el burí està a la dreta, tot seguit trobarem una fissura que va d'esquerra a dreta que hi podrem posar algun friend. Quan sortim trobarem una reunió que queda molt penjada i un possible ràpel. Nosaltres vàrem seguir fins el cim on hi ha un espit.Descens: podem baixar amb una ràpel aeri de la reunió que hem trobat, però penso que és millor baixar desgrimpant amb compte per la cara nord. IIIº.Material: 7 cintes exprés, 1 estrep, i friends pel darrer llarg. Via equipada amb parabolts amb plaquetes de burí.Oberta per: J. Moragas, F. García, i J. Abril. 2002.Apa a escalar que el mon s'acaba!!
