D'aigüats i nevades al Vinhamala (Vignemale). Vessant Clot de la Hount. Canal Ledormeur.
Últim cap de setmana de juny del 2013.Neu abundant que perdura en alçada, que es refreda i regela de nit, oferint-nos pas on volem ascendir, i que fon i cau a la llum del sol, foragitant-nos dels pendissos més drets al primer raig: això és neu de primavera amb insolació d'estiu.Fusió intensa que amb la pluja va dificultar l'accés a les valls: sortint de l'Aran cap al nord no hi ha carretera, se la va endur el riu a Saint Beat i toca anar pel Portalet. I per a entrar a Cauterets s'ha de circular per pistes forestals semaforitzades i amb horaris restringits els dies laborables.Un cop fora de la vall només algun barranc s'ha emportat el camí, i restes d'allaus per tot testimonien el que deu haver estat l'episodi de fusió violenta de fa unes setmanes. Dissabte fem viatge per Osca, el Portalet i la vall d'Aussau, que tot i llarg és menys pesat que a la tornada, doncs el panorama va engrandint a mesura que anem enllà, fins a culminar pel meu gust als colls d'Aubisque i Soulor.A l'aparcament de Pont d'Espagne hi ha pocs cotxes, i dilluns, dia que marxarem, ni tan sols ens faran pagar. A migdia pugem cap al refugi de Oulettes de Gaube, amb calma i força pes a l'esquena, per aquesta vall de Gauba que trepitjo per primer cop. El sender és àmple, es nota transitat i ben condicionat; puja primer entre grans avets i pins negres fins al llac de Gauba, i vorejant-lo per la seva riba esquerra, continua vall amunt, interromput en un punt per un barranc amb un esvoranc d'uns 3 metres de profunditat.Mentre la desena escassa de persones que hi ha al refugi comença a sopar, nosaltres anem a dormir, i mentre gaudeixen d'un son profund ens llevem. Diumenge a les 4 i poc de la matinada sortim del refugi a la recerca d'un regel escàs, però suficient per a progressar amb una certa tranquilitat.Enfilem el recorregut del camí del Coll de Mulets (o de Los Mulos), nevat des d'abaix (2200 m aproximadament) i amb traça del dia anterior. Una valleta s'obre a l'esquerra i mena al Coll des Oulettes, on apareix la muntanya nua de neu. Per la carena ascendim fina a un altre petit coll situat a la cota 2718, on reapareix la neu. Comença aquí un fort pendent, que supera els 45º al centre, i que flanquejem a la dreta per a fer-lo tot en neu, assolint novament la carena després de superar una petita cornisa encara més dreta. Cota 2881. Carenejem ara cap al sudest, amb l'estimball de les Oulettes a l'esquerra i els pendents del torrent de Vignemale a la dreta, fins que, abans de que la carena es converteixi en la Cresta de Gaube, entrem a la morrena terminal de la petita glacera del Clot de la Hount.Descans, petit àpat i reequipament.Seguint la morrena ens dirigim cap al corredor Ledormeur, anomenat branca Oriental del Clot de la Hount. La branca occidental, pròpiament el corredor del Clot de la Hount, te uns passos de mixte al seu sector central, i no és qüestió d'aventurar-s'hi amb condicions estivals, doncs la roca s'escalfa i provoca caigudes de neu, pedres i glaç. El sol toca per uns moments a la part superior del nostre corredor, però el seu encaixonament en manté la major part a l'ombra.Pugem equipats amb la corda a mà per si és menester. Al primer tram del con de dejecció trobem una neu que no dona bons auguris, però quan comença l'estretament, un tobogan d'una antiga allau fa l'ascensió deliciosa: tot a piolet tracció. El pendent és moderat i constant, sobre els 45 graus. Al centre hi ha una inflexió del corredor cap a la dreta, i justament allà una petita caiguda de pedres ens convida a no entretenir-nos; amunt abans de que el sol calenti més. Assolim sense deixar de tocar neu el collet final de la canal, cota 3219, a l'oest del cim del Pic del Clot de la Hount.El pic és a tocar a la nostra esquerra, i el fons de la vall del riu Ara 1000 metres més avall a la nostra dreta, sota un precipici de pendents esmicolades només interrompudes per agulletes en equilibri a mig vessant, com les dues perseguides pels col·leccionistes de tresmils. Aquest vessant, anomenat Comachibosa aquí, és...
