Rocciamelone, via normal del vessant sud
Cada any intento marxar sol als Alps almenys una setmana, amb un doble objectiu: gaudir de la muntanya solitària en tots els seus vessants, i conèixer algun sector nou o anar a algun racó del que vull acabar de gaudir. enguany ha estat la segona opció, els Ecrins és un lloc on hi vaig prou sovint, però hi havia una colla de tres mils al sud de Vallouise que em cridaven l'atenció.Curiosament, el primer cim on vaig anar va ser un repte antic, el Rocciamelone, un cim fronterer entre l'Haute Maurienne i la vall de Susa de 3.538 metres. Un cim que pel vessant nord connecta amb les geleres del sud de la Vanoise, té un vessant sud sense neu i amb un camí molt còmode.Sempre que fer 1.800 metres de desnivell es pugui considerar còmode, clar!L'aproximació no és senzilla. Cal anar a Susa i agafar una pista asfaltada en direcció al refugi de la Riposa, que guanya ràpidament alçada, però on caldrà una bona intuïció per trobar el millor camí enmig de cruïlles sense senyalització.Jo vaig deixar el cotxe una mica bans del refugi, on hi ha un aparcament d'on surt un bon camí que puja decidit a buscar la carena.A la carena el camí s'ajunta amb el que ve del refugi i va pujant amb ganes i sense possibilitat de perdre's. Sembla que és un cim molt popular i, avui que és dissabte 2 de juliol, està a rebentar de gent.Avui pujo amb ganes, i amb camins com aquest l'alçada es guanya de pressa. Aviat passo pel refugi Ca'd'Asti, des d'on el camí deixa la carena i flanqueja cap a la dreta en direcció al cim.Aquí el camí ja ha guanyat alçada damunt de la vall de Susa i al fons apareixen els cims del Queyras, entre els quals destaca clarament la piràmide del Mon Viso.El camí passa per una fita enorme, i des d'allà fa el darrer ascens en direcció al punt més alt. Sempre sense cap dificultat, i sempre amb un bon temps de somni!Al darrera apareixen les geleres de la Vanoise.I dalt el cim, la mirada se'n va cap al massís dels Ecrins amb la Barra destacant clarament per damunt de la resta.Un lloc curiós, el cim, amb estàtues de la Mare de Déu, miradors i, fins i tot, un refugi. allà n'hi ha uns que hi han passat una mala nit per intentar aclimatar per objectius més ambiciosos...Jo senzillament gaudeixo de l'espectacle, intento identificar algunes de les muntanyes que veig, i torno a baixar pel mateix camí. Ben content de la primera sortida d'aquesta setmana.El recorregut el podeu veure a sota i, el track, el trobareu al Wikiloc.
