Ruta de les X ermites (11-11-2012)
CaminadaFeia temps que volia fer aquesta Ruta de les X ermites i m'hi vaig posar abans no fes massa fred i el dia fos massa curt.La sortida és a Begues, i tot i que en ser circular es podria enganxar per qualsevol dels llocs pels que passa, vaig ser purista i amb una mica de recança ja que no m'agrada gaire conduir per carreteres amb revolts, em vaig atansar a BeguesNomés sortir del poble, va començar a ploure amb una mica de força. Em vaig esperar una estona sota el pont de la carretera, però hi passava un aire fred que feia pitjor estar allà en sec que a fora mullant-me i vaig sortir. M'havia deixat l'impermeable a casa, però què són unes gotes d'aigua per a un Bttbadaloní? I així, una mica inconscientment, amb manigots i pantaló curt, vaig tirar endavant. Com tots els camins porten a Roma, ben aviat hi vaig serPerò no en tenia prou, havia d'anar més lluny, i així vaig anar pujant fins a La Desfeta passant primer per un tallafocs ple de pedres i després per un corriolet molt bonic i pedregós que passa entre arboços i carrasquesA La Desfets tenim la torre de guaita, amb molt bones vistes sobre el mar i la plana del Barcelonès i Baix LlobregatLa llum del sol sortia per sota els núvols, incendiant el marAquí el camí baixa molt, en poca estona passem dels 500 als 350 m, i es força tècnic. Com que jo de tècnica no en tinc, ràpidament se'm van carregar els quàdriceps, especialment el de la cama dretaNo portava ni cinc quilòmetres i no pintava massa bé. Vaig anar amb calma, intentant no carregar-lo massa i aturant-me una mica per fer alguna foto de bolets que emergien amb força i de les runes del castell d'Erampunyà, on no vaig pujar per precaució tot i tenir-lo molt a la voraL'aigua queia ara sobre el Tibidabo, jo em començava a eixugarAquestes són les runes del Castell des de l'altra bandaEl camí segueix baixant cap a l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, podem veure els goigsun mini canyó del Coloradoamb les corresponents covesi pedres foradadesAquesta és l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, a peu de la carretera de Gavà a Begues Després de travessar la carretera, vaig baixar per un corriolet amb força pendent fins la font de la Salamandra, amb una mena d'altar força naïfEn poca estona vaig arribar a l'ermita de Ca n'Amat, en un indret que semblava més de Les Guilleries o La Garrotxa que del Baix LlobregatEncara es veia el castell d'Erampunyà a una bandai ja s'albirava l'ermita de Sant Ramon a l'altraDesprés de travessar Sant Climent de Llobregat, tocava pujar cap a l'ermita de la Mare de Déu del RoserEncara em faltava força per arribar a Sant RamonHo faria pujant entre camps de cirerers, vermells per la tardori una mica destarotats per l'estiuet de Sant Martí que estava fentA l'ermita, una foto ràpida, una mirada a l'espectacular joc de llums del dia de tardor, que no va sortir en la foto, i una petita aturada per treure l'entrepà de la motxilla que em menjaria en marxa, ja que es feia tard Com que som d'un país civilitzat, quan veiem un pal indicador d'una ruta el primer que fem és tirar-lo a terra i fer-lo malbé, no sigui que pugui ajudar algúLa ruta seguia força estona les pistes de l'Anella Verda de Sant Boi, que uns dies més tard vaig fer amb la Margarida, amb el seu bonic pont de fusta per passar la carretera a l'Estret de les RoquesLa soca es va desfent de mica en mica amb el pas dels anysAquesta és una de les dues Creus de Querol, al coll de Querol, per sobre de Torrelles de LlobregatI ja era a Torrelles. Vaig passar pel costat de l'església i, pesant figuesi mirant aquest compostador gegant, amb munts més recentsi altres amb més temps i ja desfetsvaig començar l'atac a la pujadeta de l'ermita de Sant Antoni. La pujadeta se les porta, hi ha trams on cal fer servir les mansEstava tan alt de pulsacions que no vaig enquadrar gaire l'ermitaAquí tenim al sant, ell no tremola, sóc joSense descansar vaig baixar per un corriol una mica més fàcil que el de pujada, on em vaig trobar aquest grup de nens a qui...
