Valls del montcau, ruta del terme i llobregat
Alçada mínima: 185mAlçada màxima: 355mDistància: 17,56 kmTemps empleat: 3h30m (parades incloses)Desnivell + : 470mDesnivell - : 470mAvui m’he decidit a fer una ressenya sobre una ruta que faig habitualment sortint des de la porta de casa. El fet de viure enganxat al Parc Natural de St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, dóna moltes opcions per fer passejades. Aquesta però, no entra dins del parc, però té molts atractius com rius, rieres, vinyes, ponts naturals, tines i bons paisatges, tot i que no ens elevem a molta alçada.La ruta parteix del Pont de Vilomara, ens endinsem enmig de vinyes i masies fins arribar a la riera de Mura. A partir d’aquí, enllacem amb el riu Llobregat que ens ensenyarà alguns dels bonics racons que amaga. Novament guanyo alçada per entrar dins del bonic bosc de pi blanc, característic d’aquesta zona fins a situar-nos en un punt proper a Punta Sabata (341m), per tenir sensacionals imatges del Pont de Vilomara.Tot i la llargada de la ruta, el desnivell és molt suau i el camí ens portarà molts atractius que ens aniran sorprenent durant el recorregut. Per qui l’interessi, la ruta també és pot començar des de Viladordis a la ciutat de Manresa, ja que el sender hi passa ben aprop.És temps de primavera a la Catalunya Central i també val molt la pena gaudir del verd que desperta. Són les muntanyes i camins de casa!Mapa del recorregutMapa de relleuParteixo de casa, tinc que creuar tota la urbanització i el poble del Pont de Vilomara. De seguida ja veig Punta Sabata (341m), per on circularé a la tornadaAixí s'ha llevat el dia a la muntanya de Montserrat després d'una nit d'elevada humitatAcabat de creuar el poble de Pont de Vilomara circulo entre vinyes i arbres fruiters, concretament presseguersLes parres ja comencen a treure la fullaEm dirigeixo en sentit nord, ara circulant enmig de pista forestal. Els boscos pasturats d'aquest indret són ideals per passejar-s'hi. Sóc aprop de l'ermita de Sant Romà, la qual avui no visitaréEl riu Llobregat sempre el porto a l'esquerra a les parts baixes de la imatgeDarrers metres per arribar al Mas RoviraltaSens dubte, un dels atractius del dia, per on està ubicat i per la seva inmensitat amb una era formidablePodem seguir per la pista forestal, però val la pena fer una parada a la Font de Can Roviralta situada al mateix Mas. Un lloc fresc, ideal per parar-s'hi a l'estiu. El sender continua i enllaça amb la pista per on circulavaA partir de Can Roviralta el sender circula en descens i ràpidament deixo la pista forestal per seguir aquest camí ben fresat que en poca estona i després d'una curta pujada, em permetrà guanyar un collet i baixar per l'altre vessantEl Mas Roviralta i el seu verd entorn amb vaques pasturantBoniques estampes primaverals on el verd s'imposa. Vaig divisant els boscos pels quals faré la tornada. Darrera del turó del fons hi trobem la ciutat de Manresa, capital del BagesCanvio de vessant. Ja veig la riera de Mura, tocarà baixar i creuar-laRiera de Mura, múltiples opcions indicades en aquest panell informatiuEl tram on enllaço amb la riera de Mura, és el seu tram final. En pocs centenars de metres, enllaça amb el riu LlobregatAquest any, degut a les poques pluges, la riera de Mura baixa molt deficitària d'aiguaDesprés d'un curt tram circulant paral.lel al riu Llobregat el qual em queda a l'esquerra, a contracorrent i en sentit nord, arribo a la zona dels tres salts del Llobregat. Una zona tant bonica com curiosa. Vaig a acostar-m'hi per veure-ho de més aprop...És una zona ben bonica que ens permetrà creuar el riu si no hi baixa molt aiguaA aquesta alçada, a la dreta de la pista per la qual circulo, hi trobem la Casa de les Tines. Una zona realment bonica per la seva assimetria i és que no hem d'oblidar, que la comarca del Bages, la vinya va ser en temps ancestrals el principal mitjà de vida. Les tines eren unes construccions fetes de pedra i morter de calç, per dintre eren impermeabilitzades amb rajoles envarnissades d'un color vermellós. Per la part superior s'hi abocava la...
