Gran Bachimala 3177 metres. 27/07/2013
Arribar una tarda al Refugi de Viadós, et sembla impossible que tinguem llocs tan bonics en el Pirineu, les darreres pluges han deixat el camps plens de flors. El conjunt de vistes per un moment ens sembla que estem a Suïssa. Tenim la sensació que estem en un paradís. Veure com poc a poc va canviant de colors és un espectacle que cal viure. Vista impressionant des de la porta del refugi. Els lliris estan en el seu moment. Poc a poc l'ombra va guanyant el sol, però per contrapartida, els cim del Posets i el Espades cada cop agafen uns colors més intensos.Aquest Refugi està molt ben cuidat, té la facilitat de que hi pots arribar pràcticament amb el cotxe, i és una bona base per fer els cims que l'envoltant. També, és una base per dormir per la gent que fa la volta als refugis que envolten al Posets. A les 7 del matí, comencem a caminar, el dia no es presenta tan bo com ens esperàvem, però pensem que poc a poc anirà millorant. Anem progressant per la Bal d'Añes Cruzes, el camí és molt bonic, i té unes bones vistes sobre el Posets i bons records de quan el vàrem fer per la Vall del Clots a ple hivern. La pujada no és forta i el camí està en molt bon estat, així que anem progressant ràpids. Arribats a un punt que el camí fa un xic de baixada, hem de girar completament a l'esquerra per començar la pujada que ens portarà al Collado Señal de Viadós 2.538 metres. El coll de la Señal de Viadós mirant amb direcció al Posets.Un cop arribats al coll, ens trobem amb una colla que han pujat per l'altra vall, ens parem a menjar una mica i ràpidament iniciem una forta pujada fins a trobar una congesta de neu. Malgrat que la congesta és un xic dreta i al matí la neu està dura, ens deixa passar sense problemes, només cal tenir un xic de cura. Poc a poc anem guanyant alçada, el dia és fred, el sol ens ha deixat, i ens veiem obligats a posar-nos la roba d'abric. Ara anem a cercar l'aresta que tot progressant per mig de pedres, anem guanyant alçada molt ràpidament. A mida que guanyem alçada el vent cada cop és més fort, algunes rafegues et fan perdre l'equilibri. Quan arribem a pocs metres del cim, on hi ha una cresta un xic afilada, el vent és tan fort, que hi ha gent que decideix baixar, sembla una decisió encertada, ja que no hi ha bones vistes, fa molt fred, i tot plegat convida a deixar el cim per un altre dia.De totes maneres, amb uns que baixen els hi preguntem com està la cresta i ens diuen que malgrat el fent és força fort, encara es pot fer. Doncs som-hi!! Foto cim. Gran Bachimala 3.177 metres. Dia fred, marxem ràpidament. Durant la baixada, hi ha moments de sol, però ja es veu que s'està carregant molt i ben segur que la tarda hi haurà tempesta. Malgrat que perdem alçada el dia segueix sent fred. Una bona vista anant a cercar el coll. De tornada la congesta es fa molt millor, la neu està més tova. A igual que quan hem pujat, ens tornem a parar al coll, on mengem una mica, ja que encara ens queda un bon desnivell fins el refugi. Al nostre darrera ens queda el Cim del Bachimala i la Punta del Sabre. Ara baixem per la Montaña d'Es Oriels, és un camí que segueix la carena fins arribar a uns prats on ja podem veure les Granges de Viadós. Ja tornem al refugi, però ara no ens hi quedarem, seguirem uns minuts més fins el cotxe. Just quan arribem comencen a caure unes gotes, seria el preludi d'una bona tempesta. L'ascensió al Gran Bachimala és una excursió sense grans complicacions, que es desenvolupa per unes valls d'una bellesa extraordinària. Són 1400 metres de desnivell que requereixen està en forma. Només cal tenir cura a la petita cresta en cas de mal temps o de fort vent. Quan la calor es fa notar, fer una escapada al Pirineu és un gran encert, si a més escolleixes una vall i un lloc com aquest encara ho és més, i si addicionalment ho fas amb uns bons amics, ben segur que ens en recordarem molt temps. Excursió...
