Mustang - El Regne prohibit de l'Himàlaia. El paisatge
Si alguna cosa m'ha sorprès de Mustang és el paissatge natural i també l'humà. Un sense l'altre no es podrien entendre. Ara però em centraré en el paissatge natural.Havent conegut fa uns anys Ladak, al nord de l'Índia i en zona tibetana, anava amb la idea que seria una cosa semblant. Però no, Mustang ho supera clarament. Cada dia et depara una nova visió, un nou congost o una nova vall o altiplà; i aquestes sorpreses poden anar-se acumulant en un sól dia. Cap jornada de camí et deixa indiferent, sempre alguna cosa captiva la teva atenció. I quan no, també va bé deixar-se portar per la monotonia del caminar 'perquè sí'.Em costaria quedar-me amb un dels molts llocs que hem passat, seria injust per la resta. Potser els penyassegats d'argila vermella de Dakmar, al capvespre. O les alucinants formacions de grava de Yara, amb les seves coves. O les crestes de camí a Chuksang, ja de tornada. O potser el congost on hi havia aquell monestir perdut habitat per un monjo. O......Unes fotografies dels paisatges... quedeu-vos amb la que més us agradi.
