Cho-Oyu (8201 mts.) a l'Himàlaia. Primera part entre Katmandú i el Camp Base Xinès (4900 mts.)
Itinerari entre Katmandú i el Camp Base Xinès (4900 mts.)Maig de 1999, arribo al centre de l'Unió Muntanyenca Eramprunyà (el nostre club de muntanya a Gavà) com cada divendres a la tarda i em trobo al Juan Carlos Vizcaíno que en aquella època tot i ser del mateix poble (Viladecans) feia molt temps que no ens veiem, ell havia marxat a viure a Organyà però ha tornat aquí i amb moltes ganes de fer activitat.Després de parlar una bona estona li explico la idea que tenim el Xavier Martí i jo, després de la nostra experiència pujant uns quants cims de més de sis mil metres a Bolívia l'any passat, estem mirant de fer algun cim de set mil metres a l'Himàlaia.Està programat per l'any 2000, jo ja he començat a fer un any d'expedició i l'altre marxem amb la Irene (aquest 1999 anem a les Muntanyes Rocalloses, costa Oest de Canadà). El cim que tenim a l'ull és el Baruntse (7129 mts.), quan li explico la idea, ràpidament s'apunta. Abans de fer el Baruntse també pugem per aclimatar el Mera Peak (6476 mts.) i després baixem per un altre vall, així realitzem una circular molt interessant.El primer problema que ens trobem és que només som tres persones i econòmicament no és viable, amb l'agència que ens porta tot aquest tema estem mirant a veure si hi ha una altra expedició al món per poder compartir despeses. Però passen els mesos i no hi ha manera que l'expedició tiri endavant, comencem a mirar altres opcions i aleshores és quan apareix el nom del Cho-Oyu (8201 mts.), el Xavi finalment sinó és un cim de set mil metres no vol venir i finalment només quedem el Juan Carlos i jo, com podeu veure a la foto del pòster de l'expedició, vàrem tenir molta sort amb els patrocinadors. Era la primera expedició en aquest poble i el meu germà Joan va fer molt perquè SEUR INTERNACIONAL fos el principal patrocinador, gràcies Juanito......A Cuenca hi ha una expedició ja muntada de vuit persones, també estan la Lina Montesinos de Petrer, Pedro Garcia de Ordizia, Imanol de Donosti però amb residència al Valle de Hecho i Saturnino de Madrid. Ja tenim l'expedició muntada, compartirem campament base però després cadascú seguirà la seva estratègia en la muntanya. D'aquesta expedició sortiria una gran amistat amb la Lina, Imanol però sobretot amb el Pedro Garcia, amb ell hem fet moltes expedicions més: Shisha-Pangma, Stock Kangri, Damavand i Elbrús a l'hivern, etc.Sortim de Barcelona el Juan Carlos i jo a primers de setembre, ens trobem amb la resta del grup a Londres, des d'aquí via Karachi (Pakistan) arribem a Katmandú. És la nostra primera visita al Nepal (després he tornat tres vegades més) i ens impressiona molt tot el que veiem, Boudnanath, Pashupatinath, etc. Un parell de dies a la capital arreglant papers, comprant menjar i finalment arriba el moment de sortir.Amb un autobús sortim els catorze, juntament amb el cuiner i els ajudants de cuina que faran la nostra estànça al campament base més còmoda i agradable. Encara estem a les acaballes del monsó, és a dir pluges cada dia, a mesura que ens apropem a la frontera Tibetana, la pista cada cop està pitjor, hi ha més fang a terra i en un parell d'ocasions hem de baixar del autobús i empènyer entre tots.Finalment arribem a un tram on hi ha hagut un gran despreniment que s'ha emportat la pista i és impossible continuar motoritzats, hem de baixar tot el material i transporta'l a mà fins a l'altra part del despreniment on hi ha camions amb els quals podem continuar fins a arribar ben a prop de Kodari (últim poble Nepalí per aquest vessant) on ens quedem a dormir.L'endemà ben d'hora per fer els tràmits (que són molt feixucs) i passar pel Pont de l'Amistat al Tibet, ens costa molt passar i quan arribem a Zhagmu (primer poble Tibetà-Xinès) no ens deixen entrar al país fins a l'endemà. Després de molts problemes, finalment aconseguim travessar la frontera i amb uns 4 x4 xinesos continuem cap a Nyalam (a l'altiplà Tibetà) i després de passar un parell de colls de més de cinc mil metres arribem a Tingri (4350 mts.) que...
