Zinalrothorn (4.225 m), un bon intent tot i la neu.
Aquest darrer cap de setmana he pogut fer una curta escapada cap al Valais, amb dos objectius clars: fer una bona alpinada a algun dels bons quatre mils dels voltants de Zermatt, i recuperar velles i bones sensacions amb l'Albert, un dels vells i bons companys de cordada de sempre que ha passat uns anys una mica esgarriat.Divendres l'avió ens deixa a Ginebra, on agafem un cotxe de lloguer fins a Täsch. Fem la motxilla i agafem el tren cap a Zermatt.El camí cap al refugi de Rothorn surt el mateix poble en direcció oest. Tot i el bon temps, les primeres impressions no són massa bones, tant el Cerví com l'Ober Gabelhorn es veuen molt carregats de neu.Un molt bon camí va guanyant alçada, i aviat deixem enrere els boscos subalpins i arribem a l'hotel de muntanya de Trift, a 1h15' de Zermatt. Allà veiem el refugi molt dissimulat entre les roques vermelloses, i ens queda clar que encara la part més dura de la pujada.Darrera nostre, costa de deixar de mirar els massissos del Mont Rosa, Lyskamm, Castor, Pollux i Breithorn, que ens acompanyaran durant tota la ruta.Arribem al refugi just a l'hora de sopar, podem dir que el dia ha estat ben aprofitat..... Després, a la posta, el Mont Rosa fa honor al seu nom i la lluna surt a manar damunt un cel ben serè. Sembla que farà bo.La guarda del refugi ens comenta que tots els altres alpinistes van al Zinalrothorn i que ja fa més d'una setmana que l'Ober Gabelhorn està impracticable i sense traça a la gelera. Així que ens aclareix per quin cim optarem demà dels dos de la zona.Esmorzem a les 4, ens equipem i sortim. Sorpresa: està nevant.... tot i el cel serè. Ben aviat para i anem amunt. Un tros de camí ens porta a la gelera, on fem parada per posar grampons. La neu està dura, bon senyal, però recoberta per mig pam de neu nova.El dia es va aixecant força serè, però a la carena ens adonem que no serà fàcil. Aquest mig pam de neu també està per tot arreu, i els trams senzills de roca ja no ho són tant.Però l'espectacle no s'atura, i la sortida de sol ens deixa mil instants inoblidables. Mentre avancem, el Cerví i l'Ober Gabelhorn es van traient la mandra, tot i la fina capa de neu que els cobreix.Una aresta de neu ens porta fins a la piràmide final, amb dificultats de roca, però totalment recoberta de neu i gel. Veiem una altra cordada que espera a veure, però nosaltres hi entrem pensant que potser no van tan errats, ells. Seguim les traces d'altres cordades que van davant, però el tema es va posant seriós.Comencem a creuar-nos amb cordades que tornen, i és que les plaques superiors estan impossibles, recobertes de verglaç i neu nova... Arribem sota el Gabel i també girem, avui ningú farà cim tot i estar tan a prop...... La Binnerplatte ha estat un obstacle massa gran per a tothom.Girem cua sense córrer massa, que les roques nevades que a la pujada es veien d'una manera, a la baixada se'ls hi canvia radicalment la cara i passen a ser força perilloses.Amb un rappel arribem a l'aresta nevada i la fi de les dificultats. La muntanya continua magnífica, i seguim gaudint del bon dia que fa i de l'espectacle de l'entorn. No hem fet cim, però hem arribat tan a prop i tot ha valgut tant la pena, que tampoc ens sap massa greu.Algunes fotos de comiat i comencem a tornar, que ens queda una baixada de 2.400 m fins a Zermatt...., i avui és el darrer dia de bon temps. El diumenge el passarem a la vall, passejant sota la pluja.Ha estat una sortida intensa i interessant des de molts punts de vista, sobretot per recuperar sensacions perdudes, que no per velles deixen de ser bones!!!A sota deixo el mapa de la ruta, i el track, a Wikiloc.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
