Pic Negre d'Envalira: intent fallit
remuntant la Vall de CampcardósDesprés d'un inici espectacular de temporada, aquest cap de setmana arriba el primer "renuncio". Sortim de Badalona a primera hora del matí, amb una previsió meteorológica que indica vent i cel descobert. En principi, confiem que la força del vent vagi disminuïnt a mida que avança el dia. Decidim provar fortuna per la comarca de la Cerdanya, concretament a la Vall de Campquerdós, un espai en territori francés que s'obre d'est a oest, a l'alçada del poble de Porta, fins a la Portella Blanca d'Andorra. La nostra intenció es pujar el Pic Negre d'Envalira (2825m).Aparquem el cotxe just al costat del riu de Querol, abans de creuar-lo i, amb esquís als peus, comencem a remuntar la pista que dóna accés a l'entrada de la vall.Remuntant la Vall de CampcardósFinalitzem el tram de pista i ràpidament accedim a la cabana de Campcardós, on podem gaudir de les vistes sobre el Peiraforca.PeiraforcaContinuem remuntant la vall. El desnivell és molt gradual i, a voltes, la progressió esdevé un xic monòtona. Fins aquest moment, la meteorologia ens ha estat favorable, però sobre els 2300m, comença a entrar un fort vent de nord-oest que dificulta la marxa. A més, en aquest punt, el desnivell de les pendents augmenta i el vent hi acumula neu sense cohesionar. Per aquest motiu, el terreny que trepitjem amb els esquís cada vegada és més inestable i la seguretat esdevé una preocupació. Atesa l'escassa visibilitat. el vent, cada vegada més fort, i la inestabilitat de la neu, sobre l'alçada del Port de Fontnegre (2650m), decidim iniciar el retorn al punt d'inici.Amb prudència fem lliscar els esquís, car la neu no està per fer gaire el ximple i, a més, la manca de llum no permet definir adequadament el relleu del terreny. La neu està pesadeta, però es pot esquiar prou correctament. Arribem a la cabana de Campcardós i ens hi aturem a fer un mos. recuperant forces a la cabana de CampcardósDesprés de recuperar forces, enllacem amb la pista que ens permet abandonar la vall amb esquís als peus fins el cotxe. Això sí, amb compte no malmetre excessivament les fustes, amb algún dels rocs que ja treu el nas entre el llençol blanc.Fem la sortida l'Eduard, en Manel, el Fede, el Xavi i un servidor.
