Muntanyisme.cat

Contents després d'haver pujat i esquiat al Lonquimay amb unes bellíssimes condicions, marxem més cap al sud fins al poble de Pucón. Arribem a mitja tarda amb molta pluja. De la setmana i mitja que portem a Xile, sabem que el ritme d'aquí és: un dia bo amb o sense vent, 3 dies pluja forta i contínua tot el dia. Mentre plou, aprofitem per visitar pobles, parcs nacionals, mercats, per fer carretera i també descansem.A Pucón ens quedem sorpresos, és un poble de muntanya que recorda molt Chamonix però a la xilena. Hi ha molta gent, moltes botigues i molts restaurants... hi ha molta vida al carrer, encara que faci mal temps. Deixem les coses ràpidament l'hostel i anem a estirar les cames un bon ratet. El volcà Villarrica no el veiem perquè està tapat pels núvols, però diuen que està molt a prop i que és impactant veure'l des del poble mateix.Mentre sopem l'hostel ens expliquen que fa falta guia per pujar al volcà, sinó no ens deixaran passar. Nosaltres ens fem una mica l'orni i decidim matinar, entrar al parc abans de que obrin les pistes perquè no ens passi el mateix que a Los Nevados de Chillán.Ens llevem molt d'hora, encara és de nit, esmorzem i marxem amb el cotxe cap a les pistes d'esquí. Quan arribem al control de la CONAF, ens paren i ens demanen on anem. Els expliquem que volem anar a fer el volcà Villarrica tot ensenyant la federativa de la FEEC. Ens fan apuntar les nostres dades en un llibre i paguem 4.000 pesos cada un. Ens diuen que avui farà bon temps, després de 3 dies seguits de pluja i que, quan tornem, els avisem.Seguim contents, però la pista es complica perquè està gelada i el cotxe patina. Les cadenes de roba no ens fa massa servei... no esperàvem pas que a les nits gelés tan! Fent maniobres d'acceleració des del principi de la pujada fins al final, com si féssim un rally, arribem a l'aparcament de l'estació d'esquí. Quins nervis!Ja es comença a fer de dia, veiem la fumera que surt de la punta del volcà. El Villarrica és l'únic volcà que encara està actiu, té fumera i es pot veure la lava que està a dins del cràter des de dalt. Tenim moltes ganes de veure-ho! Comencem a foquejar pel mig de les pistes, no hi ha pèrdua... l'estació d'esquí no és molt gran i el volcà és molt evident. Fa fred i veiem que ha ventat molt, el gel aflora des de les pistes mateix... fins i tot, ens hem de posar ganivetes per arribar al final del remuntador!El volcà Villarrica amb la seva fumera a l'esquerra i l'Albert foquejant al mig d'una pista d'esquí.Finalment, amb molt de compte, arribem al final del remuntador. Hi ha molt gel, quina ràbia! El vent comença a fer-se acte de presència... més d'hora del què havien previst els professionals de la meteo. Parem una estona i mirem enrere, l'estació d'esquí encara no està oberta i no veiem ningú. Què fem? Deixem els esquís amagadets i seguim amunt amb grampons... 1000 m amb grampons, si havíem vingut a esquiar! Segur que veure el cràter compensarà la patejada amb grampons que ens haurem fet. Caminem amunt, ens és més fàcil que amb els esquís perquè no patinem tan... però, no avancem tan ràpid com ens pensem... és l'efecte òptic del "volcà solitari", ens fan falta les referències de les altres muntanyes! Veiem que guanyem alçada quan mirem avall, l'estació d'esquí es queda enrere i petita, passem per sobre del mar de núvols... és guapíssim! Llàstima del vent que cada cop és més fort i tenim més resistència per caminar.Últim remuntador de l'estació d'esquí. Aquí deixem els esquís.Seguim amunt amb els grampons als peus. Aquesta estructura grisa és un rocòdrom de gel, molt curiós i molt bona idea per practicar l'escalada en gel en dies de mal temps!Deixem enrere l'estació d'esquí i ja comencem a pujar per sobre dels núvols.Volcans dels voltants que afloren per sobre dels núvols.Xino-xano seguim pujant amunt, lluitant contra el vent fort i clavant ben fort els grampons. Anem controlant els núvols que tenim a sota i l'hora... sabem que a la una del migdia, més o menys, hem de girar cua...