Deu n'hi dó amb la Neusnidó! Malanyeu on l'hivern s'atura.
Fa fred, però abans d'arribar a la Paret del Devessó ja suarem!Aquest diumenge 15 de desembre canvio de companys, el Toni avui no pot i he quedat amb el Jordi i la Glòria i l'Anselm. Ningú es decideix per on anar i al final proposo Malanyeu on podrem disfrutar de temperatura agradable i vies per tots els gustos i estats de forma!Arribem prou d'hora, el sol tardarà encara, amb el que decidim recular i anar a Ca l'Anglada a fer un cafè, mentre donem temps al sol. Fèia dies que no m'hi aturava i em sorprèn la reforma del local, mes aviat em decep: ha perdut tot l'encant, ara és un local fred i asèptic com tants d'altres...aquell encant de la llar de foc, la taula de l'entrada amb la barra del bar, les fotos de la familia...què hi farem, espero que els vagi be amb la reforma. l'Anselm disfrutant a la primera tirada de la BadalonaA les onze en punt el sol ja escalfa la base de la paret i nosaltres som apunt. Avui comença el Jordi, no sabíem quina via triar per escalfar, dubtàvem entre la Epirimountains i la Badalona, però no hi ha opció la Epirimountain és ocupada. La primera tirada és la més interessant, comença rara, amb un mur que s'aboca a una feixa que hem de rodejar per anar cap els murs superiors, aquí trobem una placa dreta i compacta on l'escalada esdevé de foradets i peus a triar, escalada que fa pensar i sovint et descoloca. El Jordi hi disfruta i també l'Anselm. A l'inici del segon llarg Badalona.Ara em toca a mí, començament senzill per unes plaques divertides, però que s'acaba de sobte, un jardinet intermig fa que hagi d'anar molt en compte de no relliscar fins abastar la nova placa; aquesta és divertida i et regracia després del tram herbós, passos tècnics i adherència. L'últim llarg és senzill.Per acabar la via resta un llarg, curt i discontinuu, no és que sigui lleig, però no paga la pena, tanmateix és l'excusa per sortir dalt la carena. Fa un dia fantàstic, fins i tot caloreta que fa que agraïm l'airet que de tan en tan s'aixeca. Estarem una estona dalt esperant els companys i quan ja trèuen el nas comencem a rapelar la via, calen tres ràpels, llàstima no haber agafat les sabatilles, ja que hauríem pogut baixar caminant. Esperem l'Anselm i la Glòria tot gaudint la bellesa de l'entorn. Altre cop a peu de via, pensem en fer l'Epirimountains, però hi ha una cordada que tot just comencen...com que li tinc força ganes, li proposo al Jordi d'anar a la Neusnidó; ens hi havíem enfilat amb el Wolfgang ara fa tres anys i a la segona tirada em vaig encallar i vàrem baixar....el peu de via es troba fàcilment, ens situem al pany de paret esquerra de la gran V de la Paret del Devessó, i en un sòcol marcat hi trovem la via, actualment un grafiti amb el nom ens confirma que ja hi som. Avui començo jo. El mur és tècnic, amb mans en forats prou bons i peus també si els saps trobar, un joc d'equilibri buscant sempre la mínima despesa, primer amunt, després dreta i esquerra en un flanqueig sota un desplomet. Amunt i tornem a dreta, aquí és on per mí hi ha el pas clau, dubto, no encerto el forat bo i m'haig d'aturar a descansar...m'ho miro i renoi ara localitzo la ma esquerra, Jordi que hi torno, i ara sí supero el pas i segueixo, xapo la reunió intermitja, ara resta un tram menys vertical, però on has d'anar ben concentrat. El Jordi treu el cap un cop superat el tram vertical de la primera tirada, a la Neusnidó.La reunió es fa sobre una gran Sabina, comuna amb la de la via Sabinot feréstec; l'equipament aquí són ponts de roca i un cordinillo curiós, talment un cordó de sabata abans d'entrar a reunió. Aquesta es pot reforçar amb la mateixa sabina i, o un càmalot 0,5. Segona tirada, fina, fina i rarota, rarota, en conjunt mes treballosa que la primera.La següent tirada és molt llarga 55 mtrs, malgrat la incomoditat de la reunió de la Rock suave, val la pena partir-la; comença flanquejant a l'esquerra per poc després enfilar amunt per unes plaques fines, anirem trobant ponts de roca i un bolt, a partir d'aquest cal anar a la dreta a...
