Un tomb pels Motllats
19.01.14 El dia 6 de desembre de 1992, el Ventura, el Ricard i jo mateixa, vam fer una excursió als Motllats, una mola situada al sud de la serra de Prades a la comarca del Baix Camp. La ressenya d’aquella sortida, que es va publicar al núm. 314 del nostre butlletí intern, començava amb aquest paràgraf: Pocs recorreguts hi ha que, essent tant curts, ofereixin tantes satisfaccions com el camí que puja als Motllats des de Capafonts...; així que avui, desafiant la meteorologia adversa, hem anat els mateixos components d’aquella sortida per tal de repetir-la vint-i-un anys després.Arribem a Capafonts des d’Alcover per la carretera TV-7041 on, passat el pont sobre el torrent de la Font Nova, deixem el cotxe en un petit aparcament que hi ha just sota el turó on s’alça el poble. Mirant cap al sud es despleguen els cingles dels Motllats i, malgrat que el cel està molt tapat, no plou... que ja és molt!Baixem per la carretera uns metres per a prendre un camí carreter mig asfaltat que surt de la corba, on un pal indicador ens assenyala la direcció a la Mussara. Poc més enllà hem de creuar el barranc del Ribatell per un gual de ciment totalment inundat degut a les fortes pluges del dia anterior, sort que la làmina d’aigua no és gens profunda i podem creuar pel gual sense dificultat i prosseguir per una pista cimentada, marcada en blau i groc, la qual s’endinsa a la gorja tot travessant camps de conreu.En una cruïlla prenem la pista de l’esquerra, tancada amb una cadena, que es dirigeix cap a la font de la Llúdriga. Ens sorprèn veure molts cartells advertint que està prohibit acampar, i és que fa vint anys per aquests topants hi havia moltes petites esplanades on la gent acampava lliurement.Deixem a mà dreta el viarany que puja als Motllats i anem fins al final de la pista on, a l’altra banda del riu, està la font de la Llúdriga que neix en forma de brollador; però avui no ens hi podem ni acostar perquè el torrent de la Font Nova baixa molt crescut.Tornem un xic enrera per a prendre el corriol que puja fort en direcció a la Mussara on uns esglaons de fusta ens ajuden a progressar. La muntanya regalima aigua per tot arreu. A mitja alçada, però, sortim a una clariana des d’on veiem com l’aigua del barranc de la Pixera cau en un vistós salt d’aigua.Salt d'aigua al barranc de la PixeraSalt d'aigua sobre la Cova de les GrallesUn xic més enllà un pal indicador ens assenyala el camí d’accés a la Cova de les Gralles, una immensa balma com una mossegada oberta al cingle, on també veiem precipitar-se l’aigua del torrent de la Font Nova. El camí que hi duu va a frec del sorollós torrent per l’interior d’un espès bosc i està marcat amb fites, però encara es poden veure les antigues marques de pintura liles i blanques que seguiem fa vint anys. La porta d’entrada a l’indret de la Cova de les Gralles és un estret forat entre dues roques per on amb prou feines hi podem passar. Des del peu del salt veiem com l’aigua cau amb força des d’uns bons 60 metres d’alçada al toll que té al seus peus. Molta és la gent que s’hi acosta per a veure l’espectacle.El forat que dóna entrada a la Cova de les GrallesA la base de la Cova de les GrallesRetornant al camí principal sembla que hi ha més llum i, de tant en tant, un sol lleganyós es deixa veure entre les boires. Pel camí seguim pujant fins a superar l’esglaó rocós i un cop situats damunt la Cova de les Gralles, un sender a mà esquerra porta directament a la Font Nova seguint el curs del barranc. Nosaltres, però, volem passar pel Pont de Goi i per això seguim remuntant fins al darrer esglaó que superem a través d’aquest pont natural per on el camí passa primer per sota i després per sobre, tot fent un traçat helicoidal.Dirigint-nos al Pont de GoiEl camí passa per sobre el Pont de GoiEl camí desemboca a una de les moltes pistes que recorren l’extensa mola dels Motllats i, tot seguit, ens arriba un airet fred i humit que ens deixa ben glaçats i el cel torna a estar ben cobert . Seguim...
