Una Olla de plaer
Feia temps que em rondava pel cap fer el que podríem anomenar "L'Olla d'Ulldeter", un recorregut circular per la capçalera del riu Ter tot carenant els pics, una zona que els Trempapics en general hem trepitjat sovint, i que no té gaires secrets per nosaltres, però a mi em faltava atansar-me al Pic de l'Infern i a Coma de Vaca, hi vaig fer-hi cap a finals de Juny, el moment era propici i les ganes totes!Va fer un dia molt bo per fer muntanya, sol però no gaire calor, poc vent, i un paisatge ben florit, verd i lluminós tot amanit amb abundants clapes de neu, la muntanya estava exultant!El camí me'l coneixia de memòria, i junt amb el fet del bon temps que feia em va fer gaudir de la muntanya com a mi m'agrada, sense presses excessives però amb un punt de ritme, parar i contemplar el paisatge, fixar-te en un roc estrany i en aquella floreta bufona, engegar a fer un trot perquè si i després apalancar-te a la còmoda gespa tal llarg sóc sentint la mare terra, veure les evolucions del ramat d'isards i dels voltors, i pensar que cony deuen pensar de mi, m'agradaria que pensessin que sóc un animal més a la muntanya, que fa el seu camí sense importunar l' evolució de la vida en aquest espai tan meravellós, observar, callar i pirar!Em vaig trobar poca gent, al principi vaig atrapar un grup bastant nombrós de muntanyencs ja granadets, molt xerraires, vaig pensar que potser d'aquí uns anys també ho seria (de granadet) i la il·lusió que hem faria seguir anant a la muntanya amb els companys, vivint aventures!Ja al pic de l'Infern tot albirant l'ampli paisatge, es van acostar un parell de fèmines franceses skyrunners, equipades fins les dents i amb gos inclòs, ens vam fer les fotus de rigor al cim. Contrastava tan l'equip i roba que portaven amb l'anterior grup de granadets, que em vaig analitzar a veure quina pinta feia jo, diguem-ne que tinc quelcom dels dos grups, un poti-poti estrany, o sigui intrínsecament original i novedòs, PERFECTE!Anar a la muntanya sol i trescar per cims, valls i carenes es una activitat que recomano fervorosament a tot muntanyenc, de tant en tant va bé, et recol·loca a "puestu", només està el teu cos, la teva ment i la natura que t'envolta, és un massatge per l'ànima, per tornar amb els teus havent deixa't el "lastre" negatiu que tothom acumula en ciutats, feines i rutines.Les dades fredes les teniu al track, desnivells, distàncies i nombre de cims..., però creieu-me si us dic que el més important de la muntanya es troba en el nostre cap.Una jornada meravellosa!TrackReportatge FotogràficSaluT i Muntanya!!!
