Aparatus, tradicions i altres bèsties!!!
A finals de juny un nombrós grup de Trempapics vam fer un cap de setmana a la Vall de Boí, uns quants ja vam arribar el divendres i vam pernoctar en un fabulós bungalow del càmping Boneta a Barruera (un gran invent això dels bungalows), la resta va arribar dissabte al matí, i tot just arribats vam desplaçar-nos a Boí, indret d'on començava l'excursió del dia.No sabiem com ens trobaríem la contrada per els grans aigüats caiguts tot just uns dies abans, i que havien afectat la Vall d'Aran i la zona de Benasc amb brutal intensitat, però realment no hi havien gaires desperfectes visibles a la Vall de Boí, sort!El paisatge era, una altra vegada, meravellós, el començament de l'estiu al Pirineu és d'una bellesa superba, es combina el verd intens d'herba i arbres, els multicolors d'una munió de floretes, el cel blavíssim i els alts cims "tacats" del color blanc de la neu, a més a més feia un dia ben assolellat, que més es pot demanar!?Com deia, sortirem de Boí i seguint el GR 11.20 per un bonic camí que a poc a poc s'anava enlairant pel vessant de la muntanya, i ens mostrava unes panoràmiques de la Vall molt boniques, també vam tenir un bon dia pels ornitòlegs del grup, "aparatus" de tota mena ens passaven pel damunt (àligues, trencalossos, i voltors comuns) ens anaven sobrevolant fent les delícies del personal.Passat al preciós poble de Durro, ben engalanat de flors, vam fer paradeta per gaudir de les viandes i fer una mica el gos sota l'agradable ombra dels arbres.A aquestes alçades de la pel·lícula, aquí el menda, va perdre l'orientació i ens vam "enfrascar" primer per una pista i després per un camp a través (que ja no vam deixar fins a arribar al Pla de l'Ermita), però com som Trempapics ja estem acostumats a aquesta mena de terrenys, i així entre ortigada i ortigada, camps de mines de merda de vaca, rierols d'aigua clara i d'altres de fètids de pixum concentrat, ens anàvem apropant al cimet del dia envoltats d'una magnífica "carrasca" laberíntica color groc intens, o sigui, com he dit abans, res que ens importunes en excés :-DAixò si, just abans d'arribar al cim vam tenir premi, els experts del grup van constatar que un dels "aparatus" que ens guaitaven era un Aufrany (Neophron percnopterus), rara espècie de voltor que ens visita per aquestes dates estiuenques provinent d'Àfrica.I també va ser un premi gaudir des del cimet d'unes vistes acollonants de la contrada, llàstima que un ventet d'allò més molest s'aixecà i ens va fer sortir per potes muntanya avall..., i ja sabeu, primer herbeta de la bona, estàvem tan feliços que quasi adoptem una vaca mig moribunda, bé, hi havia opinions de tot calibre, d'altres li volien estalviar patiment, però més avall es transformà en tolls de fang, merda, alguna bassa sospitosa, fins que vam arribar al riu, i tot fent prospecció per la zona vam trobar el pont que ens hi havia de dur a l'altra banda de la riba, només hi havia un petit problema, un cartell ben maco prohibia el pas, però som Trempapics, i vam passar sense fer-ne gaire cas, total, només estava escorat una mica cap a un costat i li faltaven uns quants tablons...jejeje...:-P A partir d'allà el camí resultà molt més fàcil tot seguint un bonic corriol que baixava primer a Taüll i just després ens retornava a Boí.A la nit teníem la intenció de participar en la baixada de les Falles de Barruera, però a causa de la manca de temps (i que no som experts en la matèria) no vam poder fer falles i tampoc en quedaven de fetes, o sigui que ens vam haver de conformar en seguir-les des del poble, per mi que les he baixat un parell de cops, em va semblar també espectacular veure la serp de foc baixant per la muntanya des de la llunyania, això si, baixar-les no té preu :-), un altre any companys!Després la xerinola amanida per un curiós grup rural-ranxero, que malgrat anar com unes cubes tocaven i animaven la festa prou bé!!! I entre birres, riures i ballarugues uns abans i altres després, ens vam anar retirant a veure els estels de la...
