Pic de Fontfreda i altres coses
20.08.17 A ponent del coll de Pimorent, al límit entre l’Alta Cerdanya i l’Arièja, s’alça el pic de Fontfreda, una imponent mole granítica que tanca la vall del riu Querol pel nord.Pic de Fontfreda des del coll de PimorentVeient el seu cim aplanat hom pensa que és una muntanya senzilla de pujar, però el cert és que tots els seus accessos són llargs, i alguns fins i tot complicats per crestes de roca inestable. Nosaltres, que no volem complicar-nos la vida, pretenem pujar al Fontfreda pel camí normal sortint de l’Estanyol, petit llac al peu del vessant nord del Roc de les Ombres. Des del mateix punt, els nostres companys Ester i Ventu pujaran al pic de l’Estanyol.A l’esmentat Estanyol hi hem arribat per la carretera N-20, tot seguint el curs del riu Querol aigües amunt en direcció al coll de Pimorent. Deixem en aquest coll un dels cotxes, doncs en aquest punt tenim previst finalitzar l’excursió, i amb l’altre retrocedim uns pocs quilòmetres fins a l’entrada de l’estació d’esquí de Porté-Pimorent, on travessem el seu ample aparcament i continuem per una pista en força mal estat (anem en tot-terreny) que després de només 1,5 Km finalitza a l’Estanyol, al costat d’un bar-restaurant.L'Estanyol, punt d'iniciDesprés de deixar el cotxe, anem fins la riba de l’estany (2045 m) per fer-nos unes quantes fotos de rigor i sortir tots plegats pel darrera del bar, on prenem l’ample camí-pista d’un telesquí. Quan arribem a una esplanada, per on discorre un petit rierol, en Ventu i l’Ester continuen pista amunt mentre que nosaltres anem cap a l’esquerra per un corriol poc evident, però marcat amb fites, que ens mena al peu d’una ampla canal.Per la coma de l'Estanyol, cap al coll del Roc de les OmbresPugem per aquesta canal tot cercant les fites entre els blocs de roca i els matolls de neret, mentre pel coll de Pimorent encara s’escolen les boires procedents de la vall de l’Arièja.El corriol es dirigeix de dret cap a un evident coll que s’obre a la cresta entre els pics de l’Estanyol i el Roc de les Ombres; en assolir-lo gaudim de la vista frontal del vessant nord del pic de Fonfreda, amb l’evident cresta NE que ens ha de dur al cim. Per sota nostre tenim l’ampla i arrodonida vall penjada on neix el rec de Fontfreda.Al coll del Roc de les Ombres, amb el pic de FontfredaBaixant a la coma de Fontfreda, amb el pic de l'Estanyol al fonsTravessem la coma de FontfredaSense perdre més temps en contemplacions, baixem a creuar la coma de Fontfreda i, tot seguit, comencem l’ascens per un corriol marcat amb fites que sempre va sota el fil de la cresta. De tant en tant hi ha algun replà que ens ofereix enlairades vistes de la vall del riu Querol, el qual s’obre pas cap al sud entre els massissos del Puigpedrós, a ponent, i del Carlit, a llevant.Comencem la pujada, en paral·lel a la cresta de l'EstanyolDe vegades deixem el camí i pugem directament per les roques de la cresta, que no té cap dificultat, sota l’atenta mirada d’un voltor que no ens treu l’ull de sobre. Pel nord es comencen a desplegar algunes de les muntanyes que formen part de la capçalera del riu Arièja, entre les quals destaca la torre de l’Escobes, pic fronterer amb Andorra.Un voltor ens vigilaEl pic de l'Estanyol, sobre la desolada coma de FontfredaArribant a l'altiplà amb el cim oriental de FontfredaSuperat el darrer ressalt de roques, el camí s’enfila cap a l’altiplà grandiós d’on amb prou feines sobresurten algunes elevacions, la primera de les quals, el cim oriental de Fontfreda (2737 m), està coronada per unes antenes. Tot seguit ens dirigim cap a la segona elevació, on un monticle de pedres ens indica que aquest és el punt culminant del Fontfreda (2738 m).Al pic occidental de FontfredaObservant el pic de l'Estanyol des del pic de FontfredaDes d’aquest cim estant ens aboquem al vertiginós vessant nord buscant l’alterós pic de l’Estanyol que tenim enfront i uns 150 metres per sota, just a l’altre costat del coll de Fontfreda. Allà descobrim que els...
