Ara o Mai - Montsant, els altres "clàssics".
ara o mai, tercer llarg, ben verticalun projecte llargament cobdiciat a la paret emblemàtica del Montsant, la Falconeraamb el Nil, fill de la Morera, el poble que domina la vesant meridional d'aquesta serralada, encara lluny de tot i aliena al bullici que sovint envolta Siurana.A l'estiu el sol i la calor constrenyeixen les visites al tard.La Falconera reb l'ombra passades les quatre, tirant a les cinc, permetent-nos escalar poques hores.Un únic bolt de progresió (qui té les mans tacades de sang???) per protegir una secció de pedra dubtosa que millorará amb les repeticions , dos bolts nous en una reunió penjada, i altres dues reunions aprofitades de vies ja existents. No hi trobareu altra ferro.Però no patiu. La Falconera és generosa en forats i possibilitats d'assegurament natural. Els Tótem s'hi trobaran com a casa, els Tricams aprofitaran molts foradets, i fins i tot podreu posar algun camalot gran. Porteu-ne tants jocs com volgueu. S'ho menja tot.El grau progresa amb l'alçada.Un primer llarg un pel petat obre portes a dos llargs d'antologia en dificultats que mai passen del sisè grau. Un luxe.el nil obrint lo darrer llarg sense tirar d'artifo... bufffA partir del quart llarg guanyareu verticalitat i dificultat. Som a les portes del setè, amb caigudes sempre a l'aire, netes, sense repises ni protuberàncies on partir-nos els tormells.En conjunt, una via preciosa d'obrir i entretinguda de repetir.Ni la més addient per començar, ni la més maca per acabar, ni la més dura on provar-nos, però amb un equilibri ben adequat de qualitats.a xalar.No volia publicar-la fins reobrir el darrer llarg, però la Falconera bull i així estalviarem alguna sorpresa als possibles pretendents.la jovenalla mai passa fred...Presos políticsA la cova negra del Trinquet.Via desigual amb dos tirades de transició i dos darrers llargs d'antologia sobre pedra fantàstica.Ideal per matins plujosos amb tardes despejades. La part de baix no mulla, la de dalt asseca ràpid.El Vicentaturix en una lluita aferrissada, s'endú l'apertura de la tercera tirada al rotpunk.
