Art rupestre en altres continents. Tres exemples.
Com a mediterranis, a poc que ens interessem pel tema ja podem dir que estem habituats a les representacions pictòriques rupestres de la prehistòria. Tenim l'art parietal llevantí ben a prop de casa i no gaire lluny les magnífiques pinacoteques subterrànies de Cantàbria, Astúries o sud de França. I si viatgem només tres o quatre hores en avió accedim a un mon d'art diferent i espectacular, les enigmàtiques pictografies i gravats de l'Àfrica sahariana.Però, i si ens movem encara una mica mes lluny?. Doncs allà on anem, a qualsevol continent, tindrem ocasions sobrades per sorprendre'ns admirant les manifestacions artístiques de grups ètnics desapareguts fa segles, que ens han deixat testimonis de la seva existència esculpits o pintats a la roca, dins de coves, a les parets d’abrics o a milers de jaciments exteriors. Aquí us presento una petita mostra d'alguns d’aquests indrets que mes m'ha agradat recórrer. Avui comencem amb la Patagonia, el Carib i Botswana, amb exemples situats en balmes, cavitats subterrànies i a l'exterior, respectivament. I potser un altre dia podríem parlar de diferents arxipèlags de la Polinèsia, d’Amèrica del nord o d’altres recons magnífics del mon, on espeleo, arqueologia i geografia es combinen en un còctel apassionant.....Cueva de Las Manos (Cañadón del Río Pinturas, Argentina)El vehicle amb que travessàvem tota Patagonia per fer trekking durant un mes a diverses serralades de Xile i Argentina havia patit una averia que ens havia fet perdre mig dia. Calia renunciar a una petita part de l’itinerari programat i devíem escollir entre una glacera intranscendent o una curta passejada pel Cañadón del Río Pinturas.... Tothom volia glaç i jo vaig haver de fer servir totes les meves arts diabòliques per convèncer-los del contrari. “Una glacera mes? Perquè?, si aviat arribarem al Perito Moreno i ja ens sobrarà temps per endinsar-nos en diferents branques del “Hielo patagónico?". En canvi, la “Cueva de las Manos” és un lloc de primer ordre mundial que no podem perdre'ns.....!”Hores mes tard, jo era feliç afanyant-me per fer fotos d'algunes de les mes de 2.000 mans aerografiades, mentre la resta de companys excursionistes s’avorrien com paparres sense gos i em maleïen els ossos a l'ombra del "Cañadón"....... La Cueva de las Manos mes que una cova es realment un seguit de balmes a les parets d'un gran canó sec, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la gran bellesa i extraordinària abundància de les seves representacions pictòriques. El motiu mes present son les mans, evidentment, però també hi ha escenes de caça amb molts exemplars de guanacs i símbols geomètrics de significació desconeguda. El conjunt te un gran atractiu estètic per la seva policromia i composició artística, i ajuda als especialistes a tractar de interpretar la cosmovisió i les inquietuds d'aquests primitius americans.Aquests importants panels de pintures han estat datats amb una antiguitat de 9.300 anys BP. Acostumats a les dates de l’ordre de 40.000 anys que s’acostumen a considerar per l’art paleolític europeu (i fins i tot 400 o 500.000 pels primers utensilis dels pre-neandertals, que poden considerar-se protoartístics), aquesta xifra ens pot semblar irrellevant però, a mes de ser una de les mes antigues de Sud-amèrica, te una gran transcendència. Fins no fa gaires anys (finals del segle XX) s'atribuïa el primer poblament humà del continent americà a un episodi glacial que va permetre creuar a peu des de Siberia cap a Alaska i donar inici a una llarga migració en sentit nord a sud que ens ha deixat com a testimonis mes antics les puntes de fletxa de l’anomenada cultura “clovis”, trobades per primer cop a Clovis (New Mèxic, USA) i que es remunten a només 10.900 a 11.500 anys BP. L’existència dels artistes del Río Pinturas, juntament amb datacions fetes en altres jaciments al sud del continent i evidències paleoantropològiques, permeten parlar d'una ocupació humana primerenca anterior...
