Penyal Xapat 7-11-2010
Normalment la ruta més adient per arribar al curiós penyal Xapat es fa per la coma de Son Torrella, ja sigui des del portell de la carretera, vora la boca del Túnel Llarg o bé per la coma de Cúber i el coll de Lofra. La ruta que proposam és un poc més complicada, ja que ultrapassam la serra de Cúber per arribar a la de Son Torrella, i així al penyal Xapat.El punt d'inici és a l'aparcament de la font des Noguer o bé al petit estacionament de l'embassament de Cúber, devers el km 34 de la carretera Ma-10 d'Andratx a Pollença. En aquest darrer estacionament trobarem el portell que dóna pas a la coma de Cúber. El camí asfaltat passa per damunt la presa de l'embassament. També es pot anar per la camada de la dreta que discorre vora la serra de Cúber. El dia es presentava amb niguls baixos, gens adient per a fer fotografies.Passam pel peus del morro de Cúber (951 m) i el puig de sa Rateta o Roteta (1113 m), després pel semeter de Lofra.A la zona del pla es bastí, entre l'abril de 1970 i el juny de 1971, l'embassament de Cúber, el qual es troba situat a 750 m d'altitud. Poguérem comprovar que el nivell d'aigua havia baixat molt. L'antiga alqueria Cúber —situada al recer del puig Major—, és documentada amb les grafies Quelber, Quber, Cuba i Cúber. Tot i que, els jaciments prehistòrics trobats a les immediacions de la cova del torrent de Cúber, demostren que la zona ha estat habitada des d'antic. Des de 1988 és una finca de titularitat pública i forma part del LIC. A l'altra part de la coma que recorrem, s'estén la serra de Cúber, la qual té cims de 880 metres fins a 979 metres d'altària. Segons Reynés, l'interès estratègic del barranc de Biniaraix i el pla de Cúber «queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d'invasió fou tan acusat que es va preveure l'evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d'ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra havia d'ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s'havien de situar en el pas de na Maria». Joan Binimelis descriu la vall a la seva obra: «Esta la valle de Almelutg proveída de muchas y lindas aguas de fuentes manantiales que bastarían para proveer a todo un ejército; tiene seis millas en largo y dos en ancho. Dentro el mismo valle está el lugar de Cuber, que en arábico se llamaba Culber, que era Alquería [...] Este valle está rodeado de alta muralla de peñas y montes altísimos, ásperos e inaccesibles, es su tierra tan fértil y apta para sementera que sembrando en ella trigo nace y se coge candeal muy blanco y bueno, del cual se provee mucho la villa de Sóller con quien confina». (Nueva Historia de la Isla de Mallorca, (1593) 1927). Travessam a l'altra part de la coma, tot cercant un pas que ens permeti traspassar la serralada. La coma de Cúber, entre les cases i el morro, es troba documentada el s XIII com a Cumba de Cúber. El 1580, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada, propietari també d'Almallutx. Era un latifundi ramader de muntanya, amb 50 bous i 650 ovelles. Tenia cases i, com a edifici auxiliar, sa Caseta d'Almallutx. Era lloc d'estiuada de grans ramats d'ovelles procedents del Pla de Mallorca. Tenia olivars, alzinars, garrigues i sementers on es produïa el millor blat xeixa de l'Illa.Després de berenar ens disposam a pujar a la serra de Cúber per ultrapassar-la. les primeres passes es fan per un terreny escalonat.Amb la nostra precipitació pujàrem massa aviat, envers de caminar per la falda fins a trobar el pas, anomenat de sa Cadireta o de n'Eloi. Sempre hi ha algú que passa davant el guia, condicionant-lo. Un problema que crec que passa a tots els grups.Així, la pujada fou bastant vertical i dificultosa. La verticalitat del terreny ens fa posar mans i seny.L'arxiduc descriu la contrada: «al peu de la serra calcària pelada que s'aixeca en forma de cresta cap als pendissos de la llarga serra de la vall, dominant els camps de blat. Petits torrents flueixen pel solc central de la vall i...
