Els tres pobles de Els Estels del Sud
Un ruta de muntanya en solitari
és quelcom més que una activitat física en un entorn més o menys bonic i
atractiu. Al llarg de les diferents etapes a part d’observar els llocs pels que
passes també parles amb persones dels diferents indrets.
Els Estels del Sud té la
particularitat que el final de tres etapes són tres pobles: Paüls, Arnes i
Beseit. Són pobles petits, tots ells al voltant del 500 habitants, però molt
diferents entre sí.
Paüls (Baix Ebre)
L’arribada a Paüls és per asfalt
des de l’ermita de Sant Roc. Es veu de lluny amb la silueta característica dels
pobles que estan construïts al voltant d’un castell que domina la zona des del
cim del turó. Tot els seus carrers són costeruts. Està rodejat de les muntanyes
dels Ports per totes les bandes menys per una que és per on arriba la carretera
que acaba al mateix poble. Està dins d’una mena d’olla que formen les altives
penyes que l’envolten. És el poble amb menys serveis dels tres. Només hi ha
algunes cases de turisme rural, la piscina i l’escola, i pràcticament res més.
Vaig xerrar una bona estona amb
la Montse de Ca la Barderes. Són un lloc on fan plats d’aquells de xup-xup i
que a vegades la gent es queixa de que no tinguin macarrons o patates fregides.
També em va comentar que s’han trobat amb gent que marxa sense pagar. Em va
parlar d’uns que van anar a carregar el cotxe i ja no van tornar. Passat un
temps van tenir la cara de tornar. Els van identificar pel DNI, i quan els hi
van dir que havien de pagar el deute, es van ofendre i van marxar.
Per altra banda, en un dia de forta
pluja van acollir tota una colla de joves mullats de dalt a baix. No portaven
massa diners, ni provisions. Mentre esperaven un taxi que els recollís els van
ajudar a assecar-se i els van donar de menjar. Al cap de pocs dies van tornar a
pagar i actualment són clients habituals.
Fa uns anys va arribar un capellà
al poble que va engrescar al joves fent missa amb guitarres i cantant. A les
velles, que cantaven abans, no els va agradar quedar relegades per aquesta
modernitat. Amb aquest nou capellà l’església s’omplia, però les velles van
aconseguir fer-lo fora i la missa es va anar buidant, i ara pràcticament no hi
va ningú.
Arnes (Terra Alta)
A Arnes s’arriba per carretera
després de sortir dels espectaculars estrets d’Arnes. El tram de carretera és planer
però es fa llarg. El poble s’albira des de lluny. Es va engrandit a mesura que
t’hi apropes. A banda i banda de la carretera hi ha diferents cultius: blat,
oliveres, vinyes, ...
Es un poble pla i allargassat.
Els seus carrers són estrets, i alguns d’ells tenen un cert encant. Té un
Ajuntament d’estil renaixentista monumental. Està ben a prop de la carretera
que comunica Horta de Sant Joan amb Vall-de-roures. Ofereix força serveis: al
menys un parell de bars, un parell de fondes i cases de turisme rural, una
empresa d’esports d’aventura, un petit supermercat, farmàcia, un casal i cinema
els diumenges, escola i zona esportiva. Des d’Arnes es veuen una mica lluny el
perfil de les penyes i roques que conformen els Ports.
A la taula del costat on sopo hi
ha tres francesos. No puc evitar escoltar una part de la conversa. Resulta que
l’avi d’una d’elles havia nascut a Arnes i va marxar a França després de la
guerra civil.
Beseit (Matarranya)
L’arribada a Beseit és ben
diferent. Un cop travessat el riu Ulldemó i la zona coneguda per la Pesquera
tens la impressió que el poble ja està a prop, però no és ben així. Triga a
arribar i ho fa de cop. L’entrada és per la part alta del poble i cal
travessar-lo sencer per arribar a l’allotjament.
És sens dubte el poble més
turístic dels tres i això es nota en la quantitat d’allotjaments turístics que
hi ha. Hi passen dos rius que son les seves dues grans atraccions: el Ulldemó que
forma la zona de bany coneguda com La Pesquera i el Matarranya que al llarg dels anys ha format el conegut
Parrissal.
Tot i ser un dia laborable del
mes de maig quan passejo pel poble em...
