De Pena-roja de Tastavins fins a les Roques del Masmut
Anem a Pena-roja de Tastavins i pugem a les Roques del Masmut, al Matarranya de Terol. Ens enfilem pel darrera fins a l'altiplà i ens acostem a diferents punts del cim. Baixem pel mateix indret i fins al peu de les Roques després les voregem i acabem de donar la volta tot passant pel riu Tastavins fins a l'inici de la ruta Sortim del poble i a mesura que comencem a caminar descobrim un paisatge agrest format per barrancs on creixen pins, alzines i plantes aromàtiques. El nostre camí, una pista forestal en bon estat, discorre per un camí ramader utilitzat pels ramats d’ovelles per desplaçar-se. El topònim 'Masmut' fa referència al poble bereber dels Masmuda, es creu que es van instal·lar en aquesta zona durant la dominació musulmana. El camí puja fins una cruïlla que ens mena a peu de les Roques del Masmut, on ens enfilem tot grimpant. Les penyes del Masmut amb una altitud màxima de 1.058 metres, és una impressionant mola calcària de color vermellós de parets verticals de més d’un centenar de metres, pel seu interès ecològic i paisatgístic està catalogades com a LIC - lloc d’interès comunitari A dalt del cim es pot gaudir d’una excel•lent panorama des de diferents punts, ja que és un altiplà. Avui fa molt vent i gairebé alcem el vol. De tornada seguim el sender que davalla per l'altra vessant i s'allunya progressivament de les Roques. Durant el primer tram les vistes de les Roques del Masmut són impressionants. Arribem al riu, normalment porta poca aigua i avui gens, seguim una estona pel mig, el creuem de nou i ens enfilem fins arribar al punt d’inici del recorregut. Pena-roja de Tastavins, probablement el nom prové del color vermellós de les roques del Masmut, és un poble del Matarranya a Terol. Enlairat damunt d’un turó, de carrers empedrats, costeruts i estrets que segueixen l’orografia del terreny, conformen un laberint urbà amb cases amb espectaculars balconades i ràfecs de fusta. L’església de Santa Maria de mitjan segle XVIII, barreja els estils renaixentista i barroc. L’edifici de l’Ajuntament, del segle XVI, alberga l’antiga presó. La Llotja, aixecada en el segle XVI per celebrar-hi el mercat i on després es van col•locar els safareigs. A l’entrada del poble hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Font, conjunt històric-arquitectònic que alberga un temple gòtic, un altre barroc, un bell claustre medieval i una hostatgeria reformada; el sostre del temple primitiu, és de fusteria mudèjar, amb policromats, està catalogada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
