Passejada per la història minera de Peguera
5.07.14 L’antic i abandonat poble de Peguera, pertanyent al municipi de Fígols, es troba situat a 1630 m d’altitut a la capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord. Fàcilment accesible per la pista forestal que surt de la Creu del Cabrer (on arriba la carretera dels Rasos que puja de Berga), i també per una altra provinent del coll de la Creu de Fumanya, les restes del seu passat miner justifiquen un bonic itinerari des del conjunt rural de la Casanova de les Garrigues, a uns 6 Km de Cercs per una pista asfaltada, estreta i costeruda, que surt d’aquest poble pel costat del pont que creua la carretera de l’Eix del Llobregat (C-16).Des de la Casanova de les Garrigues (1204 m), per on passa el GR 107 Camí dels Bons Homes que seguirem gairebé en tot moment, comencem a caminar en direcció nord per una pista secundària (pal indicador a l’àrea de la font de Sant Margarida). No triguem en arribar a un planell, d’on surt al fons el camí que baixa a l’esmentada font. Sense deixar la pista, que es va convertint en un camí carreter, passem per la collada de les Bassetes i poc després pel coll de la Baga, on el camí gira a l’oest per continuar, ample i planer, pel traçat de l’antic tren miner de Peguera a Cercs, tot endinsant-se a la frondosa fageda de la baga de Noucomes, sobre la vall de Peguera.Per l'ample traçat del tren minerLes extraccions de carbó (lignits) a Peguera i altres valls de l’Alt Berguedà van donar lloc, a finals del segle XIX, a la creació d’una xarxa de petits trens arrossegats per animals que transportaven el mineral fins a l’estació de Cercs. El fort desnivell entre Peguera i Cercs (900 m) va originar una curiosa xarxa de comunicació anomenada dels plans inclinats o planos. Aquest sistema constava de doble via, on les vagonetes plenes que baixaven, aguantats per un cable, feien pujar les buides.L'exhuberant fageda de la baga de NoucomesAnem avançant sense gairebé desnivell per l’ombrívola fageda i al cap de poc se’ns ajunta per la dreta el Camí dels Plans, que puja de Sant Jordi de Cercs havent superat un parell d’aquests plans inclinats. Més endavant hem de deixar el camí ample per continuar per un costerut corriol que supera en llaçades i a través de la fageda el desnivell d’un altre pla inclinat (indicat al mapa de l’Alpina com a Plano 3).Per aquest corriol encara anem trobant algún exemplar florit de curraià vermell (Cephalanthera rubra), una orquídia de flors esteses de color violeta molt comuna als boscos de Catalunya.Curraià vermellAl final de la pujada, continuem per un altre tram del ferrocarril i passem tot seguit entre les parets d’una construcció utilitzada, segons sembla, com a descarregador.Restes del descarregadorEntre les ruïnes veiem una altra orquídia molt comuna dels terrenys calcaris de l’estatge montà: es tracta de l’orquis de Meyer (Dactylorhiza maculata ssp. meyeri).Orquis de MeyerAnem avançant per aquest camí planer, sustentat en alguns trams per unes grans parets de pedra seca, mostra del gran treball d’enginyeria que es bastí per baixar el carbó de Peguera cap a la vall del Llobregat.Més endavant, en una bifurcació amb tot d’indicacions, se’ns ajunta per l’esquerra un altre ramal del GR 107 que baixa del Pla de l’Estany i uns pocs metres més enllà travessem el túnel dels Graus (indicat erròniament al mapa de l’Alpinacom a “mina” dels Graus).El camí passa pel túnel dels GrausPoc després arribem als Carregadors de Peguera, uns grans dipòsits on es guardava el carbó, amb unes tremuges (una mena d’embuts) per on el lignit baixava directament a les vagonetes.Una de les tremuges dels Carregadors de PegueraCreuem el torrent, on hi podem observar la base d’un antic pont desaparegut, i continuem a partir d’ara per la banda solana, per on no triguem en trobar una pista que seguim a l’esquerra.Passem pel costat del Portal de Peguera, antiga portalada que donava accés a les instal·lacions mineres, i continuem uns metres...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
