L'Aneto, història d'una conquesta

Entre les altes serralades que conformen la frontera natural dels Pirineus, l'Aneto, coronat de neu perpètua, s'alça com el gegant més imponent, la cimera més noble i majestuosa. La seua presència domina el paisatge, oferint una vista espectacular des de qualsevol punt del seu contorn. La seua alçada vertiginosa, de 3.404 metres que graten els cels, el converteixen en un monarca entre les muntanyes, un far visible des de la llunyania que inspira respecte i admiració. L'Aneto no és només una muntanya, és un símbol de la grandària i la bellesa indòmita de la natura pirinenca. Un monarca de pedra i gel que posa a prova a tots aquells que s'atreveixen a conquerir-lo. L'Aneto és un gegant, un monarca, un símbol. Però també és un mestre, una font d'inspiració i un recordatori de la nostra connexió amb la natura. Un lloc que cal visitar, respectar i admirar per sempre."Entre els gegants pirinencs que guaiten,dins la nit, com espectres a l'aguait,s'alça l'Aneto, llarga tomba de neu,com un gran blanc fantasma somort que mirales terres llunyanes".Plan d'EstanhLlanos de l'Hospital, a mitjan juny. El cel, en lloc de l'estiu promés, sembla haver-se vestit amb el mantell gris i plomís, propi d'un hivern anticipat. Del pàrquing estant, envoltats d'un silenci sepulcral només trencat pel xiuxiueig del vent entre els arbres, ens trobem davant d'una dicotomia frustrant: s'està fent de nit, no podem pujar a la Besurta amb cotxe per la prohibició de circulació, i l'autobús que la substitueix no comença a funcionar fins a l'endemà, massa tard per a nosaltres. L'hora baixa s'imposa a la vall del riu Éresa com un mantell de plom. Mentre avancem cap al Plan d'Estanh, una pressa inquieta ens domina, conscients de la tempesta que s'apropa.Passem a la vora de l'Hospital de Benasc, un dels dos hospitals de peregrins que al segle XII els cavallers de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem fundaren, sota donació del rei Alfons II el 1172, a ambdós vessants de la serra, equipats amb la seua església romànica i el seu alberg. L'antic hospital, destruït el 1870 per una allau, seria substituït per l'actual edifici, situat a escassa distància d'aquell, on actualment s'ubica un hotel. Ben a prop, el Plan d'Estanh, sovint un antic llac reblit amb menuts ibons, s'estén com un mar interior, completament inundat per les pluges recents i el desgel incessant de les glaceres. L'aigua cobreix tot el pla, creant una superfície immensa i lluent, trencada només per algunes illes minúscules de terra emergent. Les aigües reflecteixen el cel encapotat, convertint la seua superfície en un mirall d'aigües fosques i tremoloses. El vent, intens, provoca que la superfície de l'estany s'ondule lleugerament, produint menuts corrents i remolins que es desplacen amb una serenitat hipnòtica. No hi ha més remei que descartar la senda que envolta els inundats ibons i tombar cap al sol ixent, per l'asfalt ingrat. Els núvols, densos i baixos, cavalquen les muntanyes amb una fúria continguda, vessant-se en cascades de boira i pluja que s'enfonsen ràpidament a la vall. El vent comença a aixecar-se, xiulant entre les pedres i fent tremolar les flors que inunden els prats. Els arbres, resistents i esqueixats pel clima rigorós, es dobleguen sota la força del temporal imminent. A mesura que els núvols descendeixen, el paisatge s'ompli d'una sensació de claudicació, com si la muntanya mateixa es preparara per a un embat inevitable. Els pics Sacreux, Glera i la Salvaguardia, gegants que s'enlairen fins als 2.700 metres, normalment orgullosos i imponents, semblen ara arraulir-se sota l'abraçada freda de la tempesta. La boira es mou ràpidament, formant remolins i figures efímeres que es dissolen en l'aire saturat.Barranc de la Maladeta, refugi de la Renclusa i cim de la PadernaEl temps és escàs, i la necessitat de refugiar-se abans que la tempesta esclate és urgent. Els núvols negres s'acosten amb una velocitat inusual per a aquella època de l'any. Mentre accelerem el pas, cada cop més conscients del perill, no...

Somni d'una nit d'estiu

 DIMECRES, 22 DE FEBRER DE 2023La meteo d'avui ens ofereix un xic d'estabilitat abans no entri una nova baixada de temperatures i aigua a dojo,.... segons diuen. Tan sols...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Una història (a pedals) de Catalunya

La Volta a Catalunya arriba, aquest dilluns, a la seva edició número 100, una efemèride que la situa al nivell de proves llegendàries com el Tour de França

La història inacabable

DIUMENGE, 11 DE JUNYAquesta setmana he quedat amb el Pere per tornar a sortir i en principi serem tres perquè ell puja amb l’Angel, però a darrera hora m’ha trucat el...