Agulla de la pera: una història d'amor

Avui la colla ha sabut fer-me un bon regal. Pujar a l'agulla de la Pera que està una mica per damunt de les meves modestes possibilitat però amb un colla d'amics ... els 6a es fan possibles.Les agulles de la Pera i del Víctor estan al costat de la presa de Camarasa (prop del Puro i el Sabardó) però són menys conegudes perquè el seu grau pica molt més.El que molts desconeixeu el perquè del nom. Doncs ara el desvetllaré perquè els protagonistes ja són morts. El nom el van posar en Víctor Luque i Manel Cortés que van obrir la primera ascensió.A en Víctor li agradava molt una noia que es deia Pera. Si mireu bé les roques semblen dos amants que s'abracen i es donen un petó. No sé que aquest fet passes mai en la realitat però la història de la pedra queda aquí.L'escalada era molt difícil i en Manel nascut en Terrassa va voler imitar les primeres ascensions de Sant Llorenç del Munt i van lligar una pedra a una corda per passar-la per darrera d'un arbre (precissament, un lledoner) i assegurar-se en els primers passos. Després de molts intents fracassats van aconseguir passar la pedra amb la corda però a les primeres esbravades la corda es va trencar. Així que van tenir que intentar-ho de la forma més ortodòxa... en aquell temps van pujar en artificial. Actualment tota la via està habilitada com via d'esportiva. Feina feta precisament pel fill d'en Manel, l'Albert Cortés.Descripció de la via:Els primers metres són esfereïdors. Cal entrar en una fissura per on entra la llum ja que les agulles de la Pera i el Víctor estan separades. Els primers passos són per dins de la fissura. Passat el segon parabolt on cal sortir - pas compromès (6a) i pujar pel costat d'un sostre que constitueix el pas més exigent de la via (6a).Arribem a l'arbre que com va dir en Mamerto deu de ser l'arbre abraçat amb més força en aquests 53 anys que té la via.Damunt de l'arbre es devia muntar una reunió doncs hi ha una plataforma prou còmoda. Tirem amunt. Veiem el cap d'un buril rovetllat. Ara escalem per una placa (V+) on en algun moment ens hem de posar dins de la fissura o pujar per la placa. Al gust del consumidor.Arribem al coll entre l'agulla de la Pera i la del Víctor. Aquí es pot muntar una reunió doncs hi ha la instal·lació.Per acabar de fer l'escalada hem de pujar uns metres per una petita fissura que arriba fins a una instal·lació d'escalada esportiva amb un mosquetó per on baixarem.Descens:Si portem una corda de 60 metres us poden baixar amb el grigri - doncs la via està dissenyada actualment com una via d'esportiva, o rapelant si heu fet les dos reunions.Aproximació: A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Un quilòmetre i mig aproximadament trobem un sender que puja per l'esquerra. Aparquem a prop.Accés: Agafem el sender i pugem vers una torre de la llum (2 min.) i anem a buscar l'altra base. Pugem per un esgraó metal·lic. Anem pel camí principal.Ja hem passat les agulles quan agafem un sender que surt a l'esquerra amunt (5 min.).El corriol ens duu al coll que separa les agulles de la Pera i del Víctor de la paret principal. Ascendim per uns esgraons ficats a la roca. Les parets estan farcides de parabolts però no veiem cap de fàcil. Tot està molt dret. Al peu de les vies hi ha una pedra empegada amb el nom de la via.En el centre hi ha una profunda bretxa que comunica el vessant est de la paret amb l'oest. El sol aquí només toca de les 2 a les 4 h. La resta del dia hi ha ombra. Ideal per escalar a l'estiu. Aquí és on comença la via Normal a la Pera (7 min.).FITXA TÈCNICA: Dificultat: 6a Desnivell: 30  metres. Es pot fer en una tirada o en dues.Temps d'aproximació: 7 minuts.Temps de descens: 5 minuts.Grau d'exposició: BaixRoca: Calcària de qualitat.Via equipada amb mentalitat esportiva.Orientació: Est però en estar situada en una...

L'Aneto, història d'una conquesta

Entre les altes serralades que conformen la frontera natural dels Pirineus, l'Aneto, coronat de neu perpètua, s'alça com el gegant més imponent, la cimera més noble i...

Mirador agulla de colobor: cadenes posades

 Un nou projecte, equipar la pujada a l'agulla de Colobor, un mirador excepcional. Avui ens ho hem passat bestial muntant les cadenes que han de permetre pujar còmodament...

La imponent primera agulla de santa anna

Hi ha agulles que imposen. La Primera agulla de Santa Anna és una d'aquestes. Feia temps que me la mirava i remirava. Està ple de vies d'esportiva però no arriben al cim i...

Via Set d'Amor a Narieda Oest.

Els entesos diuen que no es tant bona com les seves veïnes més clàssiques Via del Nifo i Banda del tako,cosa que deu ser veritat però a nosaltres ens ha semblat una proposta...

Massa clàssica montserratina: agulla de l'arbret

L'Aresta Bruc a l'agulla de l'Arbret ha estat la gran clàssica de la zona d'Agulles. Algú farà més de 10 anys ja em va dir que era la millor aresta bruc de Montserrat. Avui...

Via normal a L' Agulla del Vidre. Sot del Torn

Després de fer un intent a la Cinglera del Follo i no poder baixar en Rapel a causa del desbroçament que han malmes el bosc i l'accés a la instal·lació. Fem un pla B i...

Una història (a pedals) de Catalunya

La Volta a Catalunya arriba, aquest dilluns, a la seva edició número 100, una efemèride que la situa al nivell de proves llegendàries com el Tour de França

Via Barrio sesamo a l, Agulla del Aritjol

Quin viote més contundent. Hem vibrat com posesos.La via l, hem trobat molt difícil, però a la vegada elegant i obligada. Te moltíssim ambient, sobre bona roca. Una...

NU DO: Pioneros de Montserrat. Agulla de l'Ànec

Miquel Àngel produccions ens ha sorprès amb una mega producció. Una passada. Ha agafat el so del nodo de l'any de la picassó i hi ha posat imatges actuals. Relaxeu-vos i...