Regió de Portu, tranquil·litat i bones escalades

 Vam arribar al poble dePortu un capvespre i , vam quedar emocionats amb la posta de sol que  des d' allà es contemplava. Tot i que és un raconet bastant turístic (perquè s'ho val), s'hi respeva molta calma i s'hi estava tranquil.Estàvem a la regió de Portu, a les Les Calanques de Piana,  que són unes formacions geològiques a la costa oest de Còrsega, roques de granit rosat i tafonis arran de mar. Un racó preciós i curiós.A banda de que fos tot tan bonic, hi teníem un parell de vies ullades. magníficI CASCIONE “Enterre mon coeur” (440m, 7a+ max 6b+obl)Aquesta escalada es va quedar en un intent, “mea culpa”. Vam arribar fins la meitat a on hi ha una vira gran i d'allà vam baixar caminant El dia abans ja no em trobava fina, malestar i panxa rara. I el dia de la via els 6cs de baix em semblaven un infern, no tenia força als braços i semblava que la motxilla em tires cap a terra . Anava arrossegada , i en arribar a la repissa el Quim (tan pràctic com sempre i veient com anva ) diu “per aquí sortirem, hi ha caques de cabra, si passen les cabres passem i nosaltres” i si! Fent una mica la cabreta vam retrobar el camí de pujada i avall!La paret és un bon mur taronja, Els llargs que vam fer eren exigents, alguns macos i alguns no tant (una mica de liquen...), desplom, roca bona, “romos” i “cantos plans”. Parcialemt equipada. El racó a on està és magnific, la part de via que vam fer ens va semblar correcte, però tampoc flipant,                                           L'endemà calma a Capo Rosso un indret catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una punta de roca granítica que emergeix mar amb la seva corresponent torre genovesa. Una agradable sender a través dels maquis ens porta ben bé fins la punta. Ens va semblar una curiosa i interessant excursió.paisatge de contrastosla torre genovesades de dalt la torre:una bona manera de passar el diaI ja recuperada, anem cap a Capu d'Ortu “Le fi de l'epée” (450m 6bmax) Capu d'ortu és un cim que corona la costa de la regió de Porto, la seva figura barrejada amb les vistes del mar en fan una estampa preciosa.La via ens va semblar bona, i la vam escollir perquè l'accés és fa per la banda oest, i el retorn és pel camí normal que accedeix al cim. Per tan es fa com una volta complerta i ben panoràmica. Ens havien recomanat el cim per les gran vistes de la costa , però no vam tenir gens de fortuna i al arriba a dalt va aparèixer una emprenyadora boira que no ens va deixar contemplar res, I mira que vam estar una bona a dalt esperant a si s'obria....però res de res.La via és bonica i poc complicada. Té dos llargs molt bons a la part baixa un de tafonis i un que es una fissura molt agradable. La resta és anar fent. L'aproximació és prou bona, quan vam arribar a la paret per trobar el peu de via vam estar una estoneta fent el senglar però bé això ja forma parts de les escalades corses.sHorari 4h i material , uns aliens verd, groc i cams del 0,74 al 2.La baixada, molt agradable pel camí normal que puja al cim.Tot plegat és molt recomanable , la via , l'entorn i suposem que les vistes!!ara a buscar el peu de via...aquí!!                                          primers llargs..bo , bo!!la fissura, fabulosa!!arribant al cim i la boira ja comença a treure el nasesperarem una mica... paciència ara sembla que s'obre!...però no ...no podrem veure gran cosai per acabar el dia des de carretera:

Una Circular de les bones en BTT per Camprodon

 Ahir a la nit varen caure trons i llamps, i avui ens llavem amb una bona fresqueta, quin gustàs després de les calorades d'aquests últims dies. Bé, ens trobem a...

Us desitgem bones vacances des del Pedraforca!

Ultima sortida del “curs”, abans de vacances. Altre cop una sortida agradable en un indret idíl·lic, als peus del Pedraforca. I una companyia incomparable. Una...

Alps, un recull de vies bones a la fresca (1)

Dues setmanes de juliol pels Alps i rodalies,escapant de tanta obsessió, fart i saturat d'una sobre-exposició a notícies atemoridores.Ni diaris, ni tele, ni mitjans socials...

Camins i escalades als Ecos

Una singular jornada montserratina amb una mica de tot: excursió pels Ecos, fotografies de Montserrat, camins equipats, vols de dron i dues petites escalades, en una sortida...

**** Todra (Marroc), escalades roges

Dies plens, desert i roca, 20 - 25 de maig de 2019 L’escalada m’ofereix un espai de llibertat que abasta territoris molt amples, a vegades tan sols són somiats i...

Vida i aigua en la regió del Karst (1).

Presentem en dos parts el dossier de l'European Territorial Cooperation, titulat Life and water on Karst, Monitoring of transboundary water resources of Northern...

Ordesa, escalades amb majúscules!!

El temps passa però hi ha records que resten molt vius en la nostre memòria. La primera vegada que vaig escalar el Tozal del Mallo n'és un d'aquests. Tenia aquesta paret...

Meteora escalades i paisatges

    La veritat és que vam treure bastant suc de Meteora, dels seus racons i les seves torres de conglomerat. I aquí deixo alguns escalades més i algunes ...

Cent escalades i un àngel

Cent escalades i un àngel, podríem dir que és l’actualització del Cinquè superior. Anys després de la seva publicació, Pere …Sigue leyendo →