GR 11: Refugi Baiau - Arinsal
Anterior: Àreu - Ref. BaiauDesprés de remuntar la Vallferrera, el GR 11 entra a Andorra per la Portella de Baiau, en un dels trams més durs de tota la ruta (amb neu fins ben entrat el mes de juliol) per baixar després al refugi de Comapedrosa i a la vila d'Arinsal. En un primer moment tenia pensat de continuar fins la Cortinada, a la parròquia d'Ordino, però em vaig notar ressentits els genolls i no vaig voler forçar-los.La travessa del principat comença a tocar del seu sostre, el Pic de Comapedrosa (1h des de la Portella), que ja vaig pujar fa uns anys. Hi ha moltes possibilitats de combinar les etapes, ja que es troba allotjament i transport públic tant a Arinsal com a Arans, Ordino o Encamp, principals punts de pas. L'últim tram andorrà, el més llarg, recorre la vall de Madriu per tornar a Catalunya pel Port de Vallcivera i entrar a la província de Girona després de creuar la vall de la LlosaTrack sobre mapa "Andorra-Cadí" de Rando Ed.Cliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesPer una vegada a la vida, sóc el primer en sortir del refugi. Ben petita que és la "llauna" de Baiau, doncs gairebé la vam emplenar; tot i deixar la finestreta oberta, la concentració de monòxid de carboni (per no parlar de metà) em va provocar mal de cap durant tot el dia. Així que tal com comença a clarejar, refaig la motxil·la i de seguida obro la porta per prendre l'aire. El panorama sobre la part alta de la Vallferrera és encisador, a més a més ja han marxat els núvols que el dia anterior cobrien els cimsPer la part del darrere no es queda curt: pic de Lavans (esq), port i pic de Medacorba (centre) i Collada dels Estanys Forcats (dreta)El refugi es troba situat sobre un petit puig entre els dos estanys de Baiau; per baixar a creuar el desguàs del més gran, en direcció est, em trobo amb un petit problema... que tot i ser en ple juliol, està dur com una pedraPerdo una bona estona intentant evitar la placa de neu, però al final veig que el més fàcil és travessar-la directament, fent servir els bastons per frenar-me i vigilant de no anar a parar al llac. Una vegada superat, començo a caminar per la riba del llac; l'espectacle és dels que deixen amb la boca oberta: a la dreta, el petit promontori sobre el que s'aixeca el refugi; i a l'altra banda la carena que uneix el Pic d'Escorbes amb el de Vallpeguera a l'esquerra (llàstima que sigui feta amb el mòbil...)(cliqueu a sobre per a ampliar les panos)M'emporto una altra sorpresa en descobrir que, contràriament al que em pensava, el GR no puja per la pala que tinc justament a sobre (per on una variant es dirigeix cap a la Collada dels Estanys Forcats), sino que continua per la vora de l'estany pel bell mig de les roques, sense res que s'assembli a un corriol. Cal estar doncs ben atents a les marques... i a no caure a l'aiguaEn travessar el primer ressalt rocallós, sí que caldrà enfilar-se per un nou barranc que puja de mala manera... Es pot considerar com a primer platSuperat aquest primer tram, cal dirigir-se una mica a la dreta (sud), deixant ja bastant per sota l'estany i el refugi...Però la pujada fins ara no ha estat res.. Aquí la tincEm desvio una mica del corriol per encarar millor la pala de neu, igual de dura que l'anterior. Per sort, hi havia bona traça, suposo que els companys de la TSS van contribuir-hi el dia abans en completar la travessa cap al refugi de Comapedrosa. A partir d'aquí, "només" un "petit" desnivell d'uns 180 m. em separa del port, en una distància linial que no arriba als 400 m.Si no em fallen els càlculs, és un pendent de gairebé el 50%, que trigo més de mitja hora en superar. A sobre, en molts trams, el terra no era gens estable... Em dóna temps més que de sobres per intentar recordar algun tram semblant en tot el traçat que porto fet del GR 11, i no em surt cap; segurament el que més se li semba és el Collado Tebarray, entre Respomuso i Panticosa (aquí), però no crec que el superiPerò igual que en aquella ocasió, ja fa quatre anys... Tot sacrifici té la seva recompensa:...
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
